La pel·lícula belga North Sea Texas (2011) va arribar a Filmin sense passar per les sales de cinema del nostre país. Està dirigida per Bavo Defurne (Gand, 1971) i protagonitzada per un adolescent (Pim) que comença a viure la seva sexualitat amb un veí i amic seu tres anys més gran (Gino). De fet, la relació que ells dos tenen respon a aquells romanços juvenils intensos, desbordants, en els quals es confon l’amor, l’amistat i el desig. Gino, de divuit anys, no reconeix ser homosexual, més aviat veu com un joc el que té amb Pim, de quinze anys, i quan comença a sortir amb una noia, es desentén del seu amic, la qual cosa afecta molt Pim, que se sent traït i dolgut.
Pim (Jelle Florizoone) viu amb la seva mare (Eva van der Gucht), una dona dedicada al món de l’espectacle més aviat inestable que gestiona com pot les seves frustracions i es deixa estimar pels homes que entren en la seva vida. El noi passa molt de temps en soledat, tancat en el seu món interior, dibuixant i escapant-se a l’habitació de la seva mare per posar-se els seus complements de tant en tant. Ell sembla especialment feliç quan va a casa dels veïns, on hi ha el Gino (Mathias Vergels) i la germana d’aquest (Nina Marie Kortekaas), qui tracta de cridar l’atenció del Pim, però ell està massa penjat del seu amic. El protagonista no només està descobrint la seva sexualitat, sinó també la seva identitat i és en la relació que té amb Gino on pot sentir-se totalment alliberat.
Quan Gino desapareix, entra en escena un altre noi, Zoltan (Thomas Coumans), a qui la mare de Pim ha llogat una habitació. Amb ell, Pim deixa anar novament les seves fantasies adolescents, tot esperant que Gino s’ho repensi i torni algun dia, però aquí també rebrà un cop de realitat. North Sea Texas està ambientada en els anys setanta i basada en una novel·la juvenil breu d’Andre Sollie. La pel·lícula retrata amb senzillesa, però de forma molt efectiva, el remolí emocional d’aquest jove protagonista que viu entre la soledat i la desatenció i el despertar de la seva sexualitat i identitat. Hi podria haver certa retirada a la pel·lícula Call me by your name, almenys els sentiments dels dos protagonistes tenen alguns punts en comú. Una història molt recomanable amb una molt bona escena final.
