Mes petites amoreuses (1974) evoca el mon de la preadolescència i, en alguns aspectes, fa pensar en Els quatre-cents cops, de François Truffaut. Tota la narració se centra en el seu jove protagonista. L’anem situant en un entorn familiar modest, encara més quan se’n va viure amb la seva mare i no pot tornar a l’escola. El director va comptar amb l’acurada fotografia de Néstor Almendros. A tot el cinema del director hi ha un gran nombre d’elements autobiogràfics.
Hi trobem pocs diàlegs i una descripció molt interessant de la rància vida de províncies, tan semblant a tot arreu en aquells anys, d’una joventut sense massa perspectives, que no ha pogut accedir als estudis superiors, i tota la història traspua una estranya tristor poètica. Avui tot ha canviat molt i potser no es recorda que els estudis superiors, de vegades fins i tot els primaris, eren un privilegi per a un gran nombre de les criatures, encara més per a les dones. Fins i tot en el cas de poder-hi accedir els pobres, com recorda Annie Ernaux, ho tenien tot molt complicat i patien un cert menyspreu de les minories amb possibles.
El seu protagonista, l’actor Martin Loeb, va protagonitzar pocs anys després Maladolescencia, dirigida per Pier Giuseppe Murgia, una pel·lícula molt controvertida a causa de l’argument i de les escenes eròtiques entre adolescents molt joves. Va bé recuperar aquest cinema per deixar de pensar que de tot tenen la culpa, avui, les xarxes socials. Loeb, actor interessant, va fer una carrera relativament breu.
Jean Eustache va tenir problemes econòmics, el seu cinema no va passar pels circuïts comercials francesos i costava trobar els seus títols en DVD, sembla que a causa del tema dels drets d’autor en relació amb la seva família. A partir de finals dels vuitanta del segle passat s’han fet cicles diversos sobre el director, un dels quals a Valladolid, el 1986. El Centre Pompidou va fer una retrospectiva sobre Eustache els anys 2006 i 2007 i ara la Filmoteca de Catalunya n’ha programat un cicle. Aquest pel·lícula i i La maman et la putain es poden trobar a Filmin.
Eustache es va suïcidar l’any 1981, ja ho havia intentat en altres ocasions. Va néixer a Pessac i el va criar la seva àvia, més endavant va anar a viure a Narbona, amb la seva mare, i les dificultats econòmiques de la família van fer que hagués de posar-se a treballar des de molt jovenet, com el protagonista de la pel·lícula. L’any 1957 va anar a viure a París, després del primer intent de suïcidi va estar un any en un hospital psiquiàtric. Es va casar i va tenir dos fills, la seva dona treballava als Cahiers de Cinéma i el va ajudar a difondre la seva obra. Va conèixer gent del cinema com Godard, Rohmer o Truffaut, i actors com Léaud, amb qui va treballar en algunes ocasions.
Es va separar l’any 1967 i va iniciar una relació amb una altra dona. Va mantenir el contacte amb els amics i parents de Pessac tot i el reconeixement professional que va assolir. El seu fill Boris va col·laborar amb ell i va sortir en alguns dels seus curtmetratges. Mes petites amoreuses és una d’aquelles narracions sense massa argument, feta d’imatges i detalls, i que, segurament sense proposar-s’ho, desvetlla una estranya tendresa a l’entorn del temps que passa i de les oportunitats perdudes.
