Elio Ícaro és un nen que ha nascut amb una virtut: poder-se elevar del terra, poder volar. Una facultat que descobreix ja de ben petit, però que es converteix ràpidament en un malson, perquè es veu empès per una societat que assenyala i persegueix el diferent. L’Elio veu com tots els seus cercles només fan que jutjar-lo i construeix la seva identitat enmig del rebuig i la falta d’amor.
Con el amor bastaba, de Máximo Huerta, el seu protagonista, que ha de viure com els seus companys de classe es burlaven d’ell per la seva orientació sexual, es refugia principalment en la soledat. En ella es fa moltes preguntes: la separació dels seus pares, les angoixes de la seva mare pel seu futur, les faltes d’afecte per part del seu germà, l’odi entre la seva àvia i la seva mare, i per descomptat el seu primer despertar sexual, l’Emilio.
Ícaro protegeix constantment la seva mare, la Sol, és la seva referent i no és fins al final que s’adona que es converteix en una relació tòxica on no han sabut posar-se límits. En canvi, amb el seu pare és molt diferent. El Dédalo està entestat que el seu fill sigui igual que la resta de nens del poble. I així es passa la seva vida, enginyant-se-les perquè l’Elio no pateixi sent el nen diferent, l’estrany.
Máximo Huerta.
El llarg de la novel·la l’Elio va acceptant que aquella obsessió que té el seu pare per fer-lo ser igual que els altres també és amor. Un amor diferent del de la seva mare, però no deixa de ser amor. I així, a poc a poc, va sanant ferides i entén el seu passat. De fet, en tota la novel·la Huertas fa que Ícaro faci un viatge per l’acceptació: des de la mort de la seva mare, a entendre que l’amor del seu pare és diferent, i saber que allò que ha viscut amb l’Emilio no pot tornar a ser igual.
Al protagonista li ressonen constantment les veus del passat i lluita per ser un nen, ara ja un home, lliure, però cau constantment en la seva pròpia trampa. No és fins que retorna el seu lloc d’origen, allà on va néixer, que intenta recuperar tot aquell temps perdut, quan s’adona que ell ja no és el mateix. Precisament, retornar significa buscar ser una persona que no és, quan en realitat, l’aprenentatge de l’Elio Ícaro és que l’important és ser un mateix.
Con el amor bastaba és una història plena de bellesa que connecta amb emocions com la nostàlgia, traslladant-nos, segurament, a molts lectors, a la nostra infància, a totes aquelles preguntes que ens fèiem d’aquelles coses que passaven al nostre voltant i que no enteníem. En definitiva, és una novel·la que reivindica l’amor per damunt de tot. Un amor que cura.
