Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G
Al segle II dC, va existir una màrtir anomenada Blandina, qui va ser perseguida per l’emperador Marc Aureli. La protagonista de La Conillera (Edicions 1984 amb traducció al català d’Alba Dedeu i Sexto Piso amb traducció al castellà de Ce Santiago) es diu Tiffany, però canvia de nom a Blandine en honor a ella, ja que se sent una màrtir contemporània. Viu en un pis compartit amb tres joves d’acollida, en una comunitat de veïns pintoresca, en un poble interior i decadent d’Indiana que és «tot autopistes i Déu.» En una setmana de mitjans de juliol, es produeix un conflicte entre personatges d’aquest bloc d’habitatges que trencarà els somnis, la soledat i la llibertat dels seus habitants.
En aquesta novel·la, que és la primera de Tess Gunty (Indiana, 1993), guanyadora del National Book Award, entre d’altres, la narració salta per les cases i les plantes de l’edifici, i d’un veí a l’altre, espiant-ne les intimitats i barrejant l’amor amb l’humor i la sordidesa. Blandine és la protagonista, encara que també destaquen altres personatges com Moses Blitz o James Yager. Ella es mostra inconformista amb el món i anhela alguna mena de revolució, encara que reconeix que no pot liderar-la. Vol ser una mística com Hildegarda de Bingen, a qui admira i llegeix amb devoció. No té por de res ni de ningú perquè, segons diu, un cop has sortit del teu cos, saps que ningú hi pot entrar, i assegura que l’única manera d’abandonar el sistema és abandonant el teu cos. A més, està convençuda que vivim en un món de somnàmbuls i el seu somni és despertar.
Tess Gunty.
La Conillera és una obra extensa i amb un ampli ventall de personatges. Hi ha una crítica a la romantització de la maternitat i al silenci que es crea al voltant del cos de la dona després. També és una crítica al capitalisme i a la concentració de beneficis en una persona a partir de la feina que produeixen altres. Tots els temes que es tracten en aquestes pàgines són seriosos, però exposats de manera que els personatges apareixen desvalguts i indefensos davant d’ells i de la vida. Es mostren les mancances maternes, l’abandonament, la rancúnia i les seves conseqüències.
Aquesta obra és una queixa sagaç contra una vida, com diu la protagonista, plena de gàrgoles, de coses grotesques i mancada, a parer seu, de divinitat i de virtuts. Cal destacar que en gran part de la novel·la hi ha detalls originals i de vegades hilarants que demostren la intel·ligència i la destresa de l’autora per descriure personatges i llocs. No obstant això, crec que costa seguir les vides dispars de tots els personatges que s’hi inclouen, i estic segur que aquest llibre hauria estat encara millor si s’haguessin retallat força pàgines que, al meu entendre, són prescindibles.
