Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és filòleg clàssic i escriptor. Des de 2007, és editor de la Col·lecció de Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys (Edicions de 1984), que va rebre el Premi Llibreter de narrativa i el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana, i el 2020 País barroc. Enguany, publica Profecia a Edicions de 1984.
Profecia ens situa en un futur proper governat pel 136è President de la Generalitat (Pere Aragonès n’és el 132è). La història gira entorn de dos personatges: n’Andreu Garom i la seva filla Dèbora. L’Andreu és un professor de la facultat de veterinària especialitzat en porcs senglars, mentre que la Dèbora és una estudiant de la Universitat de Barcelona interessada en la filologia semítica que està duent a terme un treball de fi de màster sobre les profecies.
Viuen separats: el pare viu a La Floresta i la filla, en un pis d’estudiants a Barcelona. Des que va morir la mare de la família, fa cinc anys, que gairebé no es parlen. D’ella en conserven una obsessió cadascú: l’Andreu conserva l’obsessió per Behemot, el senglar que va batejar la seva dona com a «bèstia de bèsties»; la Dèbora conserva la passió per la història antiga i la filologia hebrea.
De sobte, les dues passions s’entrellacen: comencen a aparèixer porcs senglars al centre de Barcelona. Cada vegada en són més i apareixen a més llocs de la ciutat, com si fos una de les plagues que estudia la Dèbora. Des de l’Ajuntament de Barcelona recluten l’Andreu com a cara visible de la gestió de la crisi amb els senglars a la ciutat. L’Andreu haurà d’aprendre a tractar amb els polítics i amb els mitjans de comunicació, fins i tot quan rep una delegació de la Unió Europea que vol conèixer l’estranya situació de prop.
Garrigasait ens planteja un futur distòpic a Profecia que s’explora des de diversos fils narratius que s’entrellacen. Explorem les relacions amoroses de Dèbora i d’Andreu i les relacions de poder que s’estableixen en els diferents àmbits. A més, es presenta el funcionament de la política municipal des d’una ironia còmica representada pel tinent d’alcaldia de la ciutat. La onzena plaga bíblica arriba a la ciutat comtal entre güells –xiscle que fan els porcs– i la incertesa que generen en la població. Els personatges es mouen en un escenari complex, on s’entrellacen les seves passions i obsessions amb les conseqüències d’un futur ben incert.
