-
A 'Ernest Lluch: Biografia d’un intel·lectual agitador', Joan Esculies retrata la vida del polític del PSC assassinat per ETA l'any 2000.
-
‘El cel segons Google’, que recupera en castellà Acantilado, és el retrat d'una parella que ha d’acceptar que la seva relació ha acabat.
-
'Estudi en Lila' és la primera novel·la negra de Maria Antònia Oliver, recuperada per l'editorial La Magrana.
-
La ploma infatigable d’Andreu Martín torna a carregar-se de tinta negra per denunciar allò que hom no pot –o no vol- mirar. Amb La violència justa (RBA La Magrana) ens aboca a una realitat dolorosa que estem farts de veure a cop de titular. Però a Martín, que es defineix com un “cronista del desastre”, no li és suficient ser un simple observador. Com a bon mestre del gènere, depassa el sensacionalisme impactant de la sang i el fetge per mostrar-nos les vergonyes ètiques de la nostra societat. Amb una habilitat que li és natural, ens abraona a la.
-
Els relats de 'Les pomes daurades del sol' són poblats d'humans solitaris perduts en l'espai cercant l'escalf del recer d'algú altre.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Algunes novel·les tenen començaments memorables: “O deixes de follar amb altres o ho deixem córrer”. Així comença El teatre d’en Sabbath de Philip Roth, obra guanyadora del National Book Award 1995, publicada per RBA La Magrana, amb traducció al català de Xavier Pàmies. Estem davant d’una novel·la de novel·les, considerada per Harold Bloom com l’obra mestra de Philip Roth, un llibre summament ambiciós on es projecta en tot moment l’ombra de Shakespeare i les passions humanes escrites alhora en clau de tragèdia i de comèdia. Una obra en el tram final del recorregut de.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Puta pasta, d’Emili Bayo (RBA La Magrana), va rebre el VI Premi Crims de Tinta i va ser un dels llibres més venuts el passat Sant Jordi a les comarques de Lleida. El protagonista de la novel·la és en Marc Tramós, propietari d’una empresa de serveis lingüístics en hores baixes per culpa de la crisi. El retrobament d’en Marc amb la Verònica, ara secretaria d’un diputat i antiga amiga de la infància d’en Marc, significa el punt de partida de la trama. De seguida, la Vero li proposa una feina molt senzilla: robar una.
-
Patricia Tena. Barcelona Diu el cèlebre vers de Jaime Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde”. I és precisament en aquest moment en el qual es troba Eduard, protagonista de l’òpera prima de Daniel Arbós, Deu top-models i una boja que parla sola (RBA La Magrana). Es tracta d’un periodista de trenta i tants que pateix una crisi de desencís a tots els nivells: escriu articles avorrits per a una revista de medicina; Aina, la dona amb la que compartiria la seva vida li ha estat enganyant durant anys; el Born,.
-
A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.
A 'Ernest Lluch: Biografia d’un intel·lectual agitador', Joan Esculies retrata la vida del polític del PSC assassinat per ETA l'any 2000.
‘El cel segons Google’, que recupera en castellà Acantilado, és el retrat d'una parella que ha d’acceptar que la seva relació ha acabat.
'Estudi en Lila' és la primera novel·la negra de Maria Antònia Oliver, recuperada per l'editorial La Magrana.
La ploma infatigable d’Andreu Martín torna a carregar-se de tinta negra per denunciar allò que hom no pot –o no vol- mirar. Amb La violència justa (RBA La Magrana) ens aboca a una realitat dolorosa que estem farts de veure a cop de titular. Però a Martín, que es defineix com un “cronista del desastre”, no li és suficient ser un simple observador. Com a bon mestre del gènere, depassa el sensacionalisme impactant de la sang i el fetge per mostrar-nos les vergonyes ètiques de la nostra societat. Amb una habilitat que li és natural, ens abraona a la.
Els relats de 'Les pomes daurades del sol' són poblats d'humans solitaris perduts en l'espai cercant l'escalf del recer d'algú altre.
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Algunes novel·les tenen començaments memorables: “O deixes de follar amb altres o ho deixem córrer”. Així comença El teatre d’en Sabbath de Philip Roth, obra guanyadora del National Book Award 1995, publicada per RBA La Magrana, amb traducció al català de Xavier Pàmies. Estem davant d’una novel·la de novel·les, considerada per Harold Bloom com l’obra mestra de Philip Roth, un llibre summament ambiciós on es projecta en tot moment l’ombra de Shakespeare i les passions humanes escrites alhora en clau de tragèdia i de comèdia. Una obra en el tram final del recorregut de.
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Puta pasta, d’Emili Bayo (RBA La Magrana), va rebre el VI Premi Crims de Tinta i va ser un dels llibres més venuts el passat Sant Jordi a les comarques de Lleida. El protagonista de la novel·la és en Marc Tramós, propietari d’una empresa de serveis lingüístics en hores baixes per culpa de la crisi. El retrobament d’en Marc amb la Verònica, ara secretaria d’un diputat i antiga amiga de la infància d’en Marc, significa el punt de partida de la trama. De seguida, la Vero li proposa una feina molt senzilla: robar una.
Patricia Tena. Barcelona Diu el cèlebre vers de Jaime Gil de Biedma: “Que la vida iba en serio, uno lo empieza a comprender más tarde”. I és precisament en aquest moment en el qual es troba Eduard, protagonista de l’òpera prima de Daniel Arbós, Deu top-models i una boja que parla sola (RBA La Magrana). Es tracta d’un periodista de trenta i tants que pateix una crisi de desencís a tots els nivells: escriu articles avorrits per a una revista de medicina; Aina, la dona amb la que compartiria la seva vida li ha estat enganyant durant anys; el Born,.
A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.