-
A Herències col·laterals (RBA La Magrana), l’advocat Ernest Claramunt creu que ha tancat el negoci perfecte. Ell pagarà una pensió vitalícia a la Francesca Puigmajor, una velleta de gairebé vuitanta anys, i, a canvi, n’heretarà el magnífic pis de l’Eixample quan ella hi falti. Un negoci rodó, almenys a primera vista. Però no tot són flors i violes. La Francesca se’n farà un fart, de complir anys. L’Ernest no tindrà tanta sort i la seva família, caiguda en desgràcia, haurà d’afrontar el deute. Com? Quan una persona normal s’enfronta a una situació no controlada pot ser capaç de qualsevol.
-
'Les dotze tribus de la Hattie', de Ayana Mathis, són els dotze fills de Hattie, a través dels quals l’autora traça un panorama del segle XX.
-
Amb 'Londres NW', Zadie Smith vol fer un retrat desmitificat de la capital anglesa i dels diversos grups socials que hi viuen allà .
-
Marta Rojals (Palma d’Ebre) és arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya i va debutar al panorama literari amb Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011), que va captivar tant al públic com a la crítica. Ara, la mateixa editorial publica la seva esperada segona novel·la, L’altra, protagonitzada per l’Anna (també anomenada Annona o Nona) i en Manel (també anomenat Nel o Nelet), una parella jove que viu a una Barcelona que trontolla per culpa de la crisi i que els obliga a reinventar-se constantment. Mitjançant canvis de feina, d’estudis, de casa, d’amics, de parella, de valors i de principis, Rojals.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes L’altra (La Magrana) és la segona novel·la de Marta Rojals, després de la publicació, amb gran èxit, de Primavera, estiu, etcètera. L’altra és una novel·la marcada per la crisi i de com aquest fet ha canviat el dia a dia a moltes persones. L’acció se situa a Barcelona i la protagonista és l’Anna, una noia a finals de la trentena que veu com la vida que tenia amb la seva parella, en Nel, fa un gir quan ell perd la seva feina i es queda a casa, intentant trobar una sortida a la situació..
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El pols vital d’una literatura no es mesura només pel nombre d’autors, de bons autors que escriuen i publiquen, sinó també pel nombre i per la qualitat de les traduccions. Per fortuna, la literatura catalana gaudeix d’una enorme tradició d’excel·lents traduccions a la qual se suma la publicació per part d’RBA La Magrana, la tardor passada, de la novel·la de Virginia Wolf, La senyora Dalloway, traduïda per Dolors Udina. Com la mateixa traductora afirma en l’epíleg Una reunió deliciosa amb la senyora Dalloway, “el 1930 es va publicar la traducció de Mrs. Dalloway de Cèsar.
-
A 'El músic de l'americana vermella', Jaume Collell recupera la figura de qui va compondre cançons com 'Fumando espero'.
-
A 'El Pati Maleït', d’Ivo Andrić, un frare bosnià i catòlic, empresonat a Constantinoble a causa d’un error i de l’abús de poder.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964) és l’autor d’aquesta novel·la més o menys policíaca, la primera edició de la qual és de 2003. No són freqüents les reedicions de llibres i de vegades es fa difícil recuperar títols molt menys antics que aquest. El llibre té traducció al castellà (Guárdame las vacas), al francès i fins i tot una adaptació recent al teatre, tot un mèrit. Villaró es pot considerar un autor d’èxit, tenint en compte les dificultats literàries de la nostra època i del mercat català. La novel·la, a més, té la gràcia.