Marta Planes. Lleida / @martaplanes Quan sembla que ja s’ha escrit tot sobre l’època en què els nazis van dominar Alemanya, arriba un altre llibre que torna a descriure l’infern. El punt de partida d’aquesta novel·la és l’impacte emocional que suposa per a l’autora descobrir que els seus avis van ser nazis. La mort de l’àvia, el 2011, li va fer plantejar la necessitat d’explicar la seva història, reflectida en una de les trames de la novel·la. Las mujeres en el castillo, de Jessica Shattuck, pretén ser un calidoscopi de l’Alemanya de postguerra, on en un ambient de.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’italià Andrea Camillieri és un dels grans autors de novel·la negra de l’actualitat, una etiqueta que, en realitat, no vol dir res. O, en tot cas, vol dir que és capaç de vendre molts llibres, que té lectors fidels i que és bastant conegut dintre i fora del seu país. No està malament, qualsevol autor voldria això, però la quantitat (de lectors) no garanteix gairebé mai la qualitat (d’un autor). Sembla, però, que la solvència de Camilleri és molt més sòlida que la de molts altres autors del gènere. Camilleri no és només.
'Marguerite Duras. 1944' és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'El dolor', que relata la lluita de l'escriptora a la Resistència.
A ‘Si el Führer lo supiera’ Otto Basil va imaginar una distòpia on els alemanys guanyaven i imposaven el nazisme per tot el món.
A 'La guerra no té cara de dona', Svetlana Alexiévich recull el testimoni de centenars de dones que van participar a la II Guerra Mundial.
Marta Planes. Lleida / @martaplanes Quan sembla que ja s’ha escrit tot sobre l’època en què els nazis van dominar Alemanya, arriba un altre llibre que torna a descriure l’infern. El punt de partida d’aquesta novel·la és l’impacte emocional que suposa per a l’autora descobrir que els seus avis van ser nazis. La mort de l’àvia, el 2011, li va fer plantejar la necessitat d’explicar la seva història, reflectida en una de les trames de la novel·la. Las mujeres en el castillo, de Jessica Shattuck, pretén ser un calidoscopi de l’Alemanya de postguerra, on en un ambient de.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’italià Andrea Camillieri és un dels grans autors de novel·la negra de l’actualitat, una etiqueta que, en realitat, no vol dir res. O, en tot cas, vol dir que és capaç de vendre molts llibres, que té lectors fidels i que és bastant conegut dintre i fora del seu país. No està malament, qualsevol autor voldria això, però la quantitat (de lectors) no garanteix gairebé mai la qualitat (d’un autor). Sembla, però, que la solvència de Camilleri és molt més sòlida que la de molts altres autors del gènere. Camilleri no és només.
A 'Una librería en Berlín', Françoise Frenkel va narrar el seu periple per Europa en ple nazisme després d'obrir una llibreria.
‘Estados Unidos de Japón’, de Peter Tieryas, és una ucronia que parteix de la idea de què Japó va guanyar la II Guerra Mundial.
A 'El lado vacío del corazón' l'autor austríac Erich Hackl ens parla d'una família alemanya sacsejada pel nazisme.
‘Mendelssohn és a la teulada’, de Jiří Weil, és una mirada satírica a la vida quotidiana de la Praga ocupada pel nazisme.