Un calidoscopi de l’Alemanya de postguerra

A 'Las mujeres en el castillo', Jessica Shattuck retrata un país ple de culpa i confusió, que intenta reconstruir-se després de la guerra
Jessica Shattuck las mujeres del castillo (1) (1)

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Quan sembla que ja s’ha escrit tot sobre l’època en què els nazis van dominar Alemanya, arriba un altre llibre que torna a descriure l’infern. El punt de partida d’aquesta novel·la és l’impacte emocional que suposa per a l’autora descobrir que els seus avis van ser nazis. La mort de l’àvia, el 2011, li va fer plantejar la necessitat d’explicar la seva història, reflectida en una de les trames de la novel·la. Las mujeres en el castillo, de Jessica Shattuck, pretén ser un calidoscopi de l’Alemanya de postguerra, on en un ambient de pobresa i confusió convivien persones de diferents ideologies, nacionalitats i condicions socials amb l’únic denominador comú d’intentar sobreviure en un país arrasat.

El gran gruix de la novel·la es desenvolupa al castell de Lingenfels. És 1945 i Alemanya acaba de ser alliberada (per alguns humiliada) pels americans. Els nazis que no han fugit estan tancats en camps de treball i els russos recorren el país saquejant tot el que poden al seu pas. La fam, la por i les ganes de sobreviure uneixen tres dones marcades per les decisions que van prendre durant la guerra. Jessica Shattuck pinta el retrat d’un país de postguerra ple de culpa i confusió, intentant reconstruir-se en un moment en què la majoria d’alemanys creuen que les fotografies que circulen sobre els camps de concentració són propaganda i encara no entenen l’horror absolut del que ha passat.

Marianne, la resolutiva protagonista, és la vídua d’Albrecht, un resistent executat, juntament amb altres homes, per haver ordit un complot per matar  a Hitler. Després de la guerra, Marianne torna al castell de la seva família política, des d’on es proposa ajudar les vídues d’aquells resistents que juntament amb el seu marit van intentar enderrocar el Führer.

Benita és la dona del millor amic de Marianne, Connie. El coneix abans de la guerra, quan és una noia de 19 anys que només somia marxar del seu poble de pagesos. Llegim que “Llevaba el pelo rubio trenzado y envuelto en torno a la cabeza con este peinado que adoraban los nazis, toda una Brunilda wagerniana” . Després de la guerra arriba al castell en un estat deplorable. Ha passat tots els horrors del conflicte a Berlín i, separada del seu fill, enviat a un orfenat, es va acabar convertint en prostituta forçada per als soldats russos que arriben a la ciutat. A mesura que es va recuperant, però, Benita vol deixar enrere els horrors de la guerra. Vol viure. Ben aviat s’enamora d’un presoner nazi que un cop a la setmana treballa al castell i fins i tot es planteja casar-s’hi, però Marianne no pot permetre que la dona del seu amic que tant va lluitar contra el regim convisqui amb un nazi. La ruptura d’aquesta relació causarà un fort impacte en Benita.

La tercera en discòrdia, Ania, arriba al castell amb els seus dos fills i aporta un punt d’equilibri entre la severitat aristocràtica de Marianne i la joventut inconscient de Benta. Sap cuinar, coneix remeis naturals i s’ocupa de la intendència.  Tot i que es presenta com la dona d’un dels membres del complot, a qui Marianne gairebé no va conèixer, amaga un passat ben fosc. Quan la seva nova amiga el descobreixi, deixarà de parlar-li durant molts anys.

Cada una de les tres dones té la seva manera de pensar: Marianne odia els nazis i els que hi van col·laborar de manera totalment incondicional. Classifica les persones en aquests dos bàndols i és incapaç de comprendre que, de vegades, hi ha zones grises on no és tan senzill distingir entre víctimes i botxins. Benita era membre de les joventuts hitlerianes, tot i que d’una manera força indiferent, quan va conèixer el seu futur marit. Sorprenentment, manté el seu desinterès a seva pel món de la política encara que el seu marit donés la vida per la resistència. Prefereix viure per oblidar els horrors i les ferides de la guerra i no li importa en absolut la ideologia del presoner nazi de qui s’ha enamorat. “Nunca me has preguntado por la guerra.”, li diu ell. “¿Por qué debería haberlo hecho? Tú estabas en la reserva. Te mandaron al este. Luchaste contra los rusos. No necessito saber más.” Ania és una dona pragmàtica que es casa amb un granger de qui no està enamorada per garantir un bon futur als seus dos fills i a la nena que neix del nou matrimoni. Però el seu passat la vindrà a trobar aviat.

El gruix de la novel·la transcorre entre 1945 i 1950, amb continus flaixbacs al 1938 o a fets ocorreguts durant la guerra. Els salts temporals endavant i endarrere són constants i tot i que l’autora data cada capítol, de vegades es fa difícil entendre la gestió del temps. Arribarà el moment de fer balanç i tancar les ferides del passat, algunes de les quals, no obstant, han deixat cicatrius irreparables. I veure també tot el que va passar marca, també, les existències dels fills i fins i tot dels néts de les protagonistes.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES