Aquest llibre va cridar la meva atenció des del primer moment. Recordo acabar de llegir El llibre daurat (Josep Piera, publicat per Pòrtic) i quedar meravellat per tot allò que no sabia de l’origen del plat per excel·lència del meu País. Així, en veure com Las especias. Historia de una tentación (publicat per Acantilado, traducció de Miguel Temprano) era una obra al voltant d’un element culinari tan comú i tan desconegut vaig saber que gaudiria d’una lectura instructiva i formativa.
L’any 1721 aC, Puzurum va perdre la seva casa com a conseqüència d’un incendi. Mil·lennis més tard, gràcies a la feina d’una tropa d’arqueòlegs, es va descobrir una taula auxiliar culinària en la qual, gràcies a la cocció, van trobar els primers indicis d’espècies. Com veiem, una llarga història que arreplega els fets des de l’antiga Mesopotàmia i que es desenvolupa fins als segles colonialistes, passant pel sempre polèmic descobriment d’Amèrica. En aquesta part agraeixo no trobar-m’hi amb un discurs ignorant i mitificat d’allò que va fer Cristobal Colón amb els pobles que van tenir la desgràcia de trobar-s’ho perdut.
Jack Turner farà de les espècies el millor conductor per encabir tot un seguit de descobriments i de com el món ha anat creixent al costat d’aquestes. Hi ha una idea que l’autor exposa al llibre i que em penso que com jo, molta gent desconeix. L’autor té la tesi que Cristóbal Colón tenia com a vertader objectiu trobar espècies i, malgrat el fet que hi ha moltes illes de conreu d’espècies, seran moltes menys que les que va trobar a les seves expedicions, fet que va causar decepció entre grans personalitats de l’època. A poc a poc, l’escriptor australià ens porta fins al descobriment de les illes Moluques, a la Polinesia, una mina d’espècies que van marcar un punt important a la nostra història.
A la primera part del llibre l’autor lliga terra amb espècies. Hi haurà una segona part en què veurem el lligam de l’espècie i l’art culinària. Gràcies a aquest gir argumental ens adonem de la importància que tenen aquests condiments en el nostre dia a dia. A més a més, Turner insereix tractats culinaris de grans personalitats històriques com Luis IV de França i ens demostra un bagatge bibliogràfic d’una opulència molt vasta.
Malgrat que el lector pugui pensar que esdevindrà un llibre massa tècnic, l’assaig es troba a l’abast de qualsevol lector encuriosit, i també dels qui —com jo— no teníem cap mena de base ni formació teòrica en un camp tan específic. Turner aconsegueix fer de la ciència i la història quelcom atractiu, amb un estil àgil, tecnicismes ben explicats i amb la virtut de saber combinar la informació perquè ens arribi mastegada però rica de coneixement.
