Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Un matí del terratinent (Cal Carré, 2023) és un conte llarg de Lev Tolstoi (1828-1910) amb un títol transparent: ens narra un matí qualsevol en la vida d’un terratinent. L’autor va publicar aquest conte el 1856, quan només tenia vint-i-quatre anys, i ara ens arriba al català gràcies a l’editorial Cal Carré i a la traducció excel·lent de Miquel Cabal Guarro (es pot trobar en castellà a Acantilado amb traducció de Selma Ancira).
El protagonista, el príncep Nekhliúdov, desafia les expectatives de la seva classe social i decideix abandonar els seus estudis de medicina després del tercer curs per tornar al seu poble natal. La seva missió és clara: posar ordre i aprofundir en les condicions dels camperols que depenen de la seva posició com a terratinent. Amb un cor compassiu, Nekhliúdov està esgarrifat per la desgràcia en què viuen els seus serfs i decideix passar a l’acció.
Tolstoi.
La narrativa es desenvolupa al llarg d’un matí de diumenge del mes de juny i ens ofereix una visió molt detallada de les diferents interaccions del príncep amb els pagesos. Nekhliúdov es dedica a atendre les peticions i les necessitats que els camperols li han expressat. De sobte, topa amb una realitat que és complexa i que no és tan fàcil d’atacar com es pensava. No només explora la disparitat social, sinó que també aprofita per plantejar qüestions universals sobre les condicions de vida dels camperols, la responsabilitat i la distribució de la riquesa, i sobre com s’ha de protegir la posició del terratinent respecte dels serfs tractant de trobar un equilibri entre la violència i el respecte.
Tolstoi ens trasllada amb una narrativa que t’abraça a cadascun dels espais i ens els descriu amb gran precisió. De la mateixa manera, ens presenta uns personatges que ajuden a enriquir la trama amb un gran realisme. Tot plegat, ens ofereix una finestra a la societat russa de l’època, que destaca per la seva contemporaneïtat amb un rerefons que encara ressona avui dia.
La traducció al català de Miquel Cabal Guarro és impressionant. Presenta un lèxic molt ric que descriu amb precisió la realitat russa i ens la trasllada a la llengua catalana amb fidelitat a l’obra original. De totes maneres, el que més destaca d’aquesta traducció són els diàlegs dels camperols, en què Cabal Guarro aconsegueix un català informal genuí que és conseqüent amb la voluntat realista de Tolstoi.
