A punt d’arribar al segle de vida, el naturalista britànic David Attenborough, qui ha protagonitzat diversos programes i sèries documentals on ha documentat la vida a la Terra, en tots els seus àmbits, especialment en zones salvatges, continua lluitant per defensar la natura, el medi ambient i alertar de l’abisme al qual es dirigeix la humanitat si no posem fre als excessos, les emissions, la caça i pesca descontrolades i la desforestació, entre altres pràctiques que perjudiquen el nostre planeta. A Netflix es pot trobar el documental David Attenborough: Una vida en nuestro planeta, on el divulgador resumeix aquestes amenaces a partir del que ell mateix ha vist al llarg de la seva llarga vida.
Attenborough, doncs, aporta una visió personal, la de la seva experiència. No es limita a compartir dades, sinó que les transmet des de la posició d’una persona que ha viscut paisatges i hàbitats naturals que avui dia ja no existeixen o bé han estat afectats substancialment per l’acció desmesurada de l’home. Un dels fets que mostra el documental és la reducció de les zones verges del planeta a mesura que creix la població mundial, amb el consegüent desplaçament o pèrdua d’espècies animals i vegetals. Sobta, per exemple, que es talin arbres en zones naturals per plantar d’altres per al consum humà (per exemple, el de l’oli de palma) en lloc de plantar-los en zones ja desforestades.
Extensions de l’Amazones, Costa Rica o l’illa de Borneo han vist, al llarg dels anys, reduïdes les seves hectàrees de terres verges. El documental, però, no es limita a evidenciar la catàstrofe, sinó que assenyala algunes solucions que s’han posat en pràctica amb èxit, com el fet d’haver creat zones d’exclusió pesquera o la replantació d’arbres d’espècies autòctones. No cal dir que la manera com consumim els recursos és determinant, i això passa també per les nostres eleccions quan anem al supermercat. Els recursos són finits, ho sabem, però val la pena recordar que la natura és una cadena en equilibri: quan s’explota en excés un recurs, són diverses les espècies que en queden afectades.
Attenborough dibuixa el panorama futur si no prenem decisions ara i ens avisa: podem destruir el món tant com la nostra irresponsabilitat ens permeti, però el planeta ens sobreviurà. La natura és pacient, després de la devastació torna a ocupar els espais que li han estat arrabassats (el divulgador posa l’exemple de Txernòbil), si desapareix una espècie animal, la natura en pot crear una altra a llarg termini. Si l’home s’extingeix (i ja hi ha hagut cinc grans extensions al llarg de la història), el món continuarà caminant i arreglarà, sense nosaltres, el que nosaltres hem destruït.
Val la pena veure aquest documental, potser les dades no ens espanten tant com el relat en primera persona d’algú que ha vist com el món s’esgota. Cal una nova relació amb la natura, un primer pas pot ser despertar-nos la curiositat sobre la seva riquesa i diversitat. No podem canviar els nostres hàbits sobre una realitat que no coneixem en tota la seva complexitat. També calen unes noves polítiques, encara que vivim temps on hi ha partits que gosen negar el canvi climàtic per tal de guanyar un grapat de vots.
