Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Fabio Genovesi va néixer el 1974 a Forte dei Marmi, una localitat costera de la Toscana situada al nord de Pisa. Escriu teatre, guions de cinema, reportatges i novel·les. L’any 2015 va guanyar l’edició jove del Premi Strega amb la novel·la Chi manda le onde. El 2018 va guanyar el Premio Viareggio amb Il mare dove non si tocca. Edicions del Periscopi ha publicat la primera traducció d’una obra de Genovesi al català, El calamar gegant, gràcies al treball de Núria Saurina Eudaldo. La novel·la s’endinsa en la profunditat dels oceans per resseguir les històries que s’han explicat sobre aquest animal a través dels temps
A través dels ulls d’un jove italià de la Toscana, Genovesi ens condueix a través de les seves experiències vora la mar amb múltiples connexions amb les vides de personatges com Erik Pontoppidan, el capità Goosen, Mary Anning, Pierre Denys de Montfort o Teophilus Piccot. Aquests individus, sovint oblidats pels llibres d’història, van desafiar les convencions de l’època i es van atrevir a creure en relats que semblaven més propis de la ficció que de la realitat.
Fabio Genovesi.
Amb una prosa vibrant, Genovesi ens convida a explorar les vides fascinants d’aquests personatges, com el bisbe danès Erik Pontoppidan, que va dedicar bona part de la seva vida a completar un manual sobre la història natural de Noruega, on va parlar notablement sobre una figura llegendària anomenada Kraken. També hi ha la Mary Anning, que a principis del segle XIX es treia un sobresou recollint fòssils a la costa de Lyme Regis (Anglaterra) per vendre’ls. Va revolucionar el camp de la paleontologia sense ni tan sols tenir formació acadèmica, ja que va trobar el primer esquelet complet d’un ictiosaure.
Segons Genovesi, la vida d’Anning és «la demostració més clara i apassionant que res al món és massa impossible per ser veritat». L’autor ficciona la realitat dels personatges per tractar d’esbrinar què els devia portar a enfrontar-se a la societat que els envoltava i perseguir noves realitats explicades amb arguments diferents als establerts. A través d’aquesta exploració literària, Genovesi ens convida a qüestionar les nostres pròpies percepcions de la realitat i a abraçar la possibilitat que, en les històries del passat trobem les claus per entendre el nostre present i les eines per construir un futur diferent.
L’autor ens guia a través de les vides ben documentades d’aquests personatges amb un missatge de rerefons força explícit: sense històries no hi ha res. Barreja els fets històrics d’aquests personatges oblidats per la història amb la narració personal del protagonista i amb tot un seguit d’explicacions científiques. En aquest mescladís de narració històrica, assaig científic i literatura, poc a poc esborrem la frontera entre realitat i ficció: quedem absorts en l’art de narrar que domina Genovesi, fent palès que l’important és saber explicar històries en una celebració de la riquesa de la imaginació humana, que, de vegades, ja ens du a bon port. El calamar gegant no només ens transporta a les profunditats dels oceans i de la història, sinó que també ens impulsa a explorar els límits de la nostra pròpia comprensió del món.
