-
A 'Nada se acaba' Margaret Atwood retrata dones i homes sacsejats per la feina, els sentiments i la solitud, entre altres.
-
Patricia Tena. Barcelona Circula per Facebook un text d’aquells que salten de mur en mur que diu: “Les tres parts d’una revista femenina: 1) Accepta’t com ets. 2) Perd 15 kg en un mes. 3) Fes aquesta recepta de pastís de xocolata”. La primera vegada que vaig llegir-ho no vaig poder evitar riure, perquè demostra a la perfecció l’eterna confrontació entre voler ser perfecte i acceptar-nos tal com som. Últimament es parla de la revolució curvy, de la bellesa real, del moviment body positive en definitiva, que pretén aprendre a acceptar i estimar el propi cos. Deia Oscar.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Darrerament l’editorial Lumen ha potenciat la seva aposta per l’escriptora britànica Jeanette Winterson (Manchester, 1959), seguint així una línia editorial que, entre altres coses, està recuperant l’obra, a vegades dispersa i d’altres inèdita en castellà, de diverses autores clau de la narrativa contemporània europea, com és el cas de la reeixida Elena Ferrante o Natalia Ginzburg. Winterson, que ja tenia obra publicada tant en català com en castellà, era i, de fet, és encara un nom poc conegut a Espanya. En aproximadament un any, Lumen ha publicat quatre llibres d’ella, tres el 2015.
-
Nur Costa. Barcelona / @nurcosta El mundo y otros lugares és el tercer llibre que em llegeixo de la britànica Jeanette Winterson, tots al llarg d’aquest any, però és el primer que llegeixo traduït. La vaig descobrir amb la seva autobiografia, ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, editada aquí per Lumen i traduïda al castellà per Álvaro Abella. Mentre busco aquesta informació, em fixo que el traductor d’El mundo y otros lugares (Lumen) no és el mateix, sinó que aquesta vegada se n’ha encarregat Alejandro Palomas, que a banda de traductor és escriptor. El segon que em.
-
Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA Pot algú convertir-se en un altre de la nit al dia? És possible deixar enrere una vida normal i quotidiana per passar a ser una persona que ho arrisca tot per una causa? La història de La chica que cayó del cielo (Editorial Lumen) mostra que així succeeix en ocasions quan esclata un enfrontament bèl·lic. Amb aquesta novel·la, Simon Mawer introdueix el lector en plena Segona Guerra Mundial, creant -com es diu a la contraportada del llibre- un homenatge a totes les dones discretes que durant els conflictes bèl·lics van treballar i segueixen treballant.
-
A 'La buena vida' la il·lustradora veneçolana dibuixa amb humor i optimisme situacions quotidianes.
-
'Estimada vida' aplega relats autobiogràfics de l'autora que segueix aprofundint en la grandesa vitals dels seus personatges.
A 'Nada se acaba' Margaret Atwood retrata dones i homes sacsejats per la feina, els sentiments i la solitud, entre altres.
Patricia Tena. Barcelona Circula per Facebook un text d’aquells que salten de mur en mur que diu: “Les tres parts d’una revista femenina: 1) Accepta’t com ets. 2) Perd 15 kg en un mes. 3) Fes aquesta recepta de pastís de xocolata”. La primera vegada que vaig llegir-ho no vaig poder evitar riure, perquè demostra a la perfecció l’eterna confrontació entre voler ser perfecte i acceptar-nos tal com som. Últimament es parla de la revolució curvy, de la bellesa real, del moviment body positive en definitiva, que pretén aprendre a acceptar i estimar el propi cos. Deia Oscar.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Darrerament l’editorial Lumen ha potenciat la seva aposta per l’escriptora britànica Jeanette Winterson (Manchester, 1959), seguint així una línia editorial que, entre altres coses, està recuperant l’obra, a vegades dispersa i d’altres inèdita en castellà, de diverses autores clau de la narrativa contemporània europea, com és el cas de la reeixida Elena Ferrante o Natalia Ginzburg. Winterson, que ja tenia obra publicada tant en català com en castellà, era i, de fet, és encara un nom poc conegut a Espanya. En aproximadament un any, Lumen ha publicat quatre llibres d’ella, tres el 2015.
Nur Costa. Barcelona / @nurcosta El mundo y otros lugares és el tercer llibre que em llegeixo de la britànica Jeanette Winterson, tots al llarg d’aquest any, però és el primer que llegeixo traduït. La vaig descobrir amb la seva autobiografia, ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, editada aquí per Lumen i traduïda al castellà per Álvaro Abella. Mentre busco aquesta informació, em fixo que el traductor d’El mundo y otros lugares (Lumen) no és el mateix, sinó que aquesta vegada se n’ha encarregat Alejandro Palomas, que a banda de traductor és escriptor. El segon que em.
Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA Pot algú convertir-se en un altre de la nit al dia? És possible deixar enrere una vida normal i quotidiana per passar a ser una persona que ho arrisca tot per una causa? La història de La chica que cayó del cielo (Editorial Lumen) mostra que així succeeix en ocasions quan esclata un enfrontament bèl·lic. Amb aquesta novel·la, Simon Mawer introdueix el lector en plena Segona Guerra Mundial, creant -com es diu a la contraportada del llibre- un homenatge a totes les dones discretes que durant els conflictes bèl·lics van treballar i segueixen treballant.
A 'La buena vida' la il·lustradora veneçolana dibuixa amb humor i optimisme situacions quotidianes.
'Estimada vida' aplega relats autobiogràfics de l'autora que segueix aprofundint en la grandesa vitals dels seus personatges.