Adrià Allande G. / @adriaallandeg
Pau Alabajos escriu la primera biografia de Vicent Andrés Estellés, publicada per l’editorial valenciana Sembra Llibres. L’obra recorre des de la infància i la joventut fins a la maduresa del poeta, repassant els revessos de la vida però també les seves alegries, festes i horacianes, així com l’amistat amb altres personalitats com Ovidi Montllor i Joan Fuster, entre d’altres. Ara bé, a més de recordar la seva cronologia, la qual és capdalt, el propòsit implícit és posar de manifest la importància del poeta pel ressorgiment de la llengua valenciana, la qual, en el present, encara és atacada i malmesa pels mateixos de sempre.
La biografia, en una decisió honesta per part del cantautor, ha estat escrita perquè la història i els seus esdeveniments facin de pont cap als poemes de Vicent, creant un diàleg entre el viscut i l’escrit, mostrant en les pàgines els seus versos, a més dels llocs i ciutats on va viure i formar-se, presentats en forma de capítols cronològics. Es tracta, doncs, d’una síntesi entre els fets i les paraules del poeta, oferint al lector poemes tant coneguts com desconeguts, així com fragments del seu dietari on s’evidencien els canvis històrics, però també els interiors, aquells que van fer de Vicent un poeta compromès amb els seus orígens.
Vicent Andrés Estellés és la punta de llança d’un moviment de resistència no només envers la llengua, sinó també envers la quotidianitat. Perquè, tan important és la preservació de la llengua com el dia a dia dels qui la parlen, el seu ritme i els seus afers, així com les idiosincràsies que ens identifiquen els uns amb els altres com a país. Precisament, és en aquesta quotidianitat, com si fos una revelació, on el poeta entén el veritable sentit del poble, tal com ens relata Pau Alabajos entre els seus capítols. Concretament, però, en el titulat com a «Mallorca.»
El poeta, qui passava els estius durant el mes d’agost a l’illa, s’adona que a partir d’un fet tan humil com un sopar -una torrada amb oli cru i una mica de sal a prop del mar- es pot constatar la comunió tel·lúrica de la cultura. Perquè la cultura es troba a tot arreu, i no només es concentra en la llengua, sinó també en la paraula no pronunciada, aquella que neix amb el gest de les mans, el gust del menjar, l’olor dels llocs i amb els nostres cinc sentits.
Pau Alabajos.
Recordem, doncs, en aquesta línia, que l’horta, el menjar saborós i amorosit, la taula parada i, sobretot, els qui s’hi asseuen en ella, són figures centrals en la seva poesia, no per una qüestió hedonista sinó perquè el país i la història hi passen a través dels plats. És un fet, podríem dir, gairebé arqueològic, en el qual els qui ens han precedit són presents, així com el seu esforç i les penúries, la gana i el desig de menjar bé, compartir i continuar.
Vicent Andrés Estellés sempre camina en direcció al poble, és al poble a qui canta i per al qual canta. I si, en l’últim cas, hem parlat de la cultura com una insígnia oberta, també tenim altres capítols, com el dedicat a Tarragona i les restes del rei Jaume, que ens ho mostren de manera més evident o, fins i tot, podríem dir, nacional, consolidant la idea dels Països Catalans com un lloc comú, el qual cal reivindicar i mai oblidar.
El poeta, que sempre va treballar com a periodista, quan era jove, va ser enviat pel diari a la ciutat de Tarragona per redactar el trasllat de les restes òssies del rei Jaume I. En aquesta experiència, com si es tractés d’una veritat oculta, enterrada i arcaica, Vicent va prendre la decisió d’escriure en català i no abandonar mai més aquesta elecció. Perquè una vegada s’ha trobat la identitat, no hi ha retorn; només queda caminar fidel a aquesta, seguir-la com a únic principi i deure-s’hi, encara que se’n riguin o et condemnin, tal com diu en un dels seus versos més llegits, Assumiràs la veu d’un poble.
La biografia del poeta que ens acosta Pau Alabajos és transparent, alhora sentimental, pròpia i viscuda. Perquè el cantautor ha entonat els versos d’en Vicent Andrés Estellés des de la seva joventut, els ha sentit i se’ls ha apropiat en molts discos, fent-los partícips de la seva vida. D’aquí neix el valor d’aquesta biografia, escrita amb passió i reivindicació, com no podria ser d’altra manera quan ens referim i nomenem a la figura de Vicent Andrés Estellés.
