Marta Magrinyà (Reus, 1969) ens trasllada al complex món de la postguerra a través d’una història ambientada a la seva ciutat, Reus. La novel·la, Llaços secrets (Cossetània), es pot considerar coral i un dels seus punts més forts rau en les descripcions de la ciutat, acurades i detallistes. Un altre aspecte interessant és el de presentar una postguerra menys fosca que en llibres d’altres autors, amb gent jove esperançada que desitja sobreviure i tirar endavant malgrat que l’ombra del passat recent no es pugui defugir.
Escriure una novel·la amb tants personatges i voler lligar-ho tot a través d’un fet casual, la troballa d’un objecte relacionat amb un crim, planteja problemes que no estan del tot resolts, potser per un excés de personatges alguns dels quals una mica desdibuixats o per la ràpida successió d’esdeveniments, alguns dels quals es van esdevenir en moments anteriors. De tota manera l’autora té unes virtuts que no són freqüents: un estil propi i una grapa molt personal.
Marta Magrinyà.
Es percep una certa debilitat afectiva de Marta Magrinyà vers els seus personatges, cosa que fa que la narració no rodoli vers una violència excessiva i fins i tot els actes més negatius tenen certa explicació i hi sura una pietat argumental en les circumstàncies que envolten aquesta societat classista i popular al mateix temps, en la qual hi conviuen persones molt diferents. Com que sembla que qualsevol argument ambientat en la postguerra ha de ser a la força ombrívol i inquietant s’agraeix que en aquesta història s’hi pugui trobar la llum de la vida, la qual sovint ajuda a suportar els moments més difícils.
També resulta interessant que cada vegada més sorgeixin autors i autores que ambientin les seves narracions en indrets diversos, rurals o urbans, més enllà de l’àrea metropolitana barcelonina. Entre allò rural i allò urbà hi ha un camp immens de possibilitats narratives centrades en espais que són ciutats provincianes però amb certa ambició cultural, com és el cas de Reus. L’elecció del decorat és, en aquest cas, molt important. Les ciutats petites compten en d’altres literatures amb un gran doll d’històries que s’hi inspiren.
De vegades existeix, potser a causa de servituds comercials, una certa por a endegar textos més extensos però en aquest cas unes quantes pàgines més haurien millorat, crec, la comprensió i descripció dels fets que conformen la trama d’aquests Llaços secrets. Sobretot quan es fa referència al passat dels personatges. Aquest és un d’aquests llibres que tant es pot situar en el context de la literatura juvenil com en el de la literatura per a adults.
