Un recorregut per les avantguardes històriques

Fins el 15 de setembre es pot visitar a CaixaForum una exposició que recull obres de la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Aquesta exposició, tot i que es va inaugurar a mitjans de juny i ha anat acompanyada d’un cicle interessant de conferències probablement, a causa de l’etapa estival, no ha tingut el ressò i la difusió que mereix. Encara es pot visitar fins al 15 de setembre i cal no deixar-se-la perdre. Hi podem trobar fons de la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern, lligat al llegat de l’escultor Juli González (1876-1942) i és tot un referent pel que fa a l’art de les avantguardes del segle passat. A més a més s’hi poden veure peces de disseny de la Col·lecció Alfaro Hofmann.

La mostra se centra en tres nuclis principals: un conjunt de creacions poètiques i oníriques, relacionades amb el dadaisme i el surrealisme, una sèrie d’obres de caràcter analític que s’endinsen en el camp de l’abstracció i un àmbit de crítica social, lligat a la propaganda política i als fets que van sacsejar aquella època històrica. El món canviava de pressa i, a tots nivells, se cercaven noves formes, tant en la literatura com en les arts plàstiques, fent atenció a mitjans com el cinema. S’hi pot percebre l’energia del moment, l’entusiasme creatiu i la il·lusió que acompanyava la recerca, orientada sovint vers les classes populars les quals, a partir dels canvis experimentats amb el comunisme, semblava que havien de senyorejar un futur esperançador. Avui sabem que les coses no van anar ben bé com s’esperava però el xoc amb una realitat violenta, cruel i totalitària, no va poder acabar amb l’esperit d’aquelles realitzacions, ben presents en la nostra pròpia actualitat, en molts sentits.

Les tècniques fotogràfiques van canviar la percepció de l’art, es va desvetllar un entusiasme per la tecnologia, el nou urbanisme i la publicitat, l’autoritat va començar a esberlar-se. La mostra es divideix en cinc seccions, però els límits no són definitius i les relacions entre història, creadors, obra i context conviden a passar més d’una vegada que davant d’objectes, dibuixos, fotografies, pintures o fragments de cinema. La primera secció ens introdueix en el dinamisme espacial, amb les aportacions de gent com Duchamp. La segona secció, Cossos somiats, ens enfronta amb una realitat trastornada en la qual el pes de l’inconscient serà molt rellevant, encara més a partir de les aportacions de Freud. La tercera secció incideix en la vida quotidiana i en els intents de racionalització inspirats per la Bauhaus o el grup holandès De Stijl. La llar assumeix el repte del canvi, a partir de la renovació del disseny pràctic. El collage i el fotomuntatge tindran un paper preponderant en la nova creativitat, i tendències com el constructivisme soviètic seran molt rellevants.

La secció 4, El misteri de les formes, incideix en els elements orgànics i geomètrics com a inspiradors i en les relacions amb altres disciplines artístiques, com ara la música. La cinquena secció ens mostra l’obra de Kurt Schwitters, amb els seus collages aparentment caòtics, i que tenen relació amb la perversió de la cultura que condueix a la tragèdia i la massacre. A la mostra trobem creacions d’un munt de personatges importants, avui gairebé mites, d’aquell món amarat d’iniciatives de tota mena i hi podem percebre com ha arribat fins a nosaltres la seva influència, no tan sols estètica. Són moltes les reflexions que es poden fer, a partir d’aquesta exposició, sobre l’època que abasta, ben diferents de les que feien els contemporanis, és clar. Per molts motius resulta aquesta una exposició imprescindible.

 

____________

Les avantguardes històriques 1914-1945. Construint nous mons / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins el 15 de setembre de 2019 / Entrada: 4 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / caixaforum.es

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES