El silenci, l’exili i la identitat a les ‘Germanes’ de Mouawad

Al Tantarantana es pot veure aquesta obra sobre dues dones que troben força per rebel·lar-se contra una vida que no les pertany

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Germanes, un text de Wajdi Mouawad, traduït per Helena Tornero, s’ha estrenat a l’emblemàtic Tantarantana, interpretada per dues de les grans actrius catalanes d’avui, en plena maduresa interpretativa, Mònica Lopez i Lluïsa Castell, i dirigida per Roberto Romei. L’obra incideix en un dels temes recurrents de l’autor, els lligams culturals i la identitat, així com els exilis ocasionats per circumstàncies doloroses. Hi ha, però, molts més temes en aquest text, relativament breu: la insatisfacció vital, les renúncies i el paper de la dona com a víctima de la història, fins i tot en les societats avançades.

Wadji Mouawad, nascut a Beirut l’any 1968, però de nacionalitat canadenca i llengua d’expressió i creació francesa, és avui un autor de culte i a Barcelona hem pogut veure força obres seves, fins i tot en diferents versions. Tot i que no li nego grapa, cultura de fons i la gran virtut de fer un teatre plenament contemporani, no acabo de connectar amb els seus plantejaments i, en alguns casos, les seves obres em semblen irregulars, amb grans moments inoblidables i d’altres que no acaben de funcionar.  És clar que això passa amb força autors, teatrals o de narrativa. L’obra de Wadji Mouawad em sembla com una d’aquestes pintures que t’impressionen i en les quals cadascú hi pot trobar coses diferents, però que no acaben d’emocionar del tot, és clar que això és una percepció subjectiva.

Germanes forma part d’una tetralogia que poua en el mon domèstic i proper, la família, sobretot. No hem pogut conèixer la resta d’obres que componen el conjunt però aquesta del Tantarantana, en versió francesa, es va poder veure dins del festival Grec, l’any 2015, interpretada per Annick Bergeron, una de les inspiradores del text, a més a més de la germana de l’autor. En aquell cas el muntatge era molt diferent, més llarg, amb grans recursos audiovisuals i amb Bergeron, el cognom de la qual, en una picada d’ullet, és el d’una de les dues protagonistes, com a única  actriu. La versió del Tantaratana és austera, intimista, amb pocs recursos molt ben aprofitats, i amb una interpretació plena de matisos per part de les dues actrius que comparteixen escenari.

El text conté elements molt realistes i d’altres de simbòlics que freguen el surrealisme. Les cambres d’hotel són llocs  estranys, aïllats en el món en aquell silenci que Joan Ollé i Ramon Muntaner comparaven a la veu d’una dona. Ens ensopeguem amb una trobada fortuïta, gràcies a la qual dues desconegudes connecten de forma immediata, malgrat les seves diferències professionals  i culturals. Hi ha aspectes del text que em semblen ambigus o sobrers, com ara  la figura d’aquesta germana perduda i, més o menys, recuperada, qui, de fet, seria l’única a poder reclamar la genuïna identitat canadenca. I és que avui això de les identitats és un tema complex, la llengua materna ja no té un paper tan clar en la cultura de cadascú, les identitats se superposen i el món s’ha fet petit sense perdre, però, els seus espais de violència, injustícia i crueltat. Els refugiats i els exilis no s’han aturat, malgrat les bones intencions i les crides a l’entesa. No és estrany que el personatge interpretat per Mònica López, una mediadora en conflictes internacionals, se senti frustrada i inútil.

Al capdavall la professió del personatge que interpreta Castell ens situa en el realisme pràctic d’haver de quantificar els danys i les pèrdues, de forma burocràtica, més enllà del rerefons de la destrucció. Tot acaba sent xifres i preus. Un dels valors del text és que hi podem trobar molts elements i fer-ne diferents lectures i valoracions. I, sobretot, fins i tot més enllà del text i la temàtica, veure les extraordinàries Mònica Lopez i Lluïsa Castell, dues actrius que poden fer-ho tot i tot ho fan bé, ja exigeix una visita al Tantarantana.

 

________

Germanes / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Text de Wajdi Mouawad / Traducció d’Helena Tornero / Direcció de Roberto Romei / Fins el 8 de març de 2020 / 90 minuts / www.tantarantana.com

Categories
DramaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES