Fer reviure la història amb tota la seva cruesa

A ‘Mur fantasma’, Sarah Moss retrata un grup de persones reunides per recrear una etapa de la història amb un resultat imprevist

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Sarah Moss (Glasgow, 1975) és una escriptora escocesa que pertany a aquestes prometedores noves fornades de persones dedicades a la literatura. Mur fantasma (Angle en català amb traducció de Narc Rubió i Sexto Piso en castellà amb traducció de Vanesa García Cazorla) ens situa en una estranya activitat sobre arqueologia experimental en la qual participen un professor amb tres estudiants i una família aliena al món acadèmic formada per pare, mare, i una filla de disset anys que és qui ens narra, en primera persona, aquesta inquietant història.

Una tendència moderna, que pot tenir un cert interès, la recreació històrica, evidencia que el més difícil de recrear és la mentalitat del passat. No obstant això, quan les circumstàncies afavoreixen el retorn a pràctiques que avui consideren rebutjables i superades, sigui de forma voluntària o atzarosa, sembla que l’ésser humà pot retornar a un primitivisme que potser mai no ha abandonat del tot i en el qual la violència i l’abús són moneda de canvi. És un fet que s’esdevé, així mateix, en situacions d’enfrontament bèl·lic. La literatura ha incidit en el tema a llibres, sovint transformats en pel·lícules, com L’ona o El senyor de les mosques. Per altra banda, experiències amb bona intenció, que han intentat crear noves i fraternals comunitats, han acabat sovint provocant reaccions estranyes en les quals, moltes vegades, les dones i els infants, els éssers més vulnerables, han estat els més perjudicats. Alcott, el bonhomiós però somiatruites filòsof, pare de l’autora de Donetes, va contribuir a organitzar i posar en marxa una experiència utòpica en la qual les dones, que al final es van revoltar, feien la feina quotidiana mentre els homes filosofaven.

 


«El llibre ens situa en una incòmoda espiral d’angoixa, malgrat que el món real i actual sigui a tocar d’aquest campament, aparentment innocent»


 

En aquesta història, el pare de la família és un maltractador abusiu, misògin, frustrat perquè, malgrat el seu interès i el seu autodidactisme, no pertany al món acadèmic, que té dominades i sotmeses la dona i la filla. Hi ha altres temes inquietants que s’apleguen en aquest llibre, com la suposada identitat relacionada amb una mena de puresa gairebé racial, la nostàlgia d’un passat inexistent, la instrumentalització de la història segons convé i la dificultat de conservar la lucidesa quan es fa difícil conservar el criteri i la llibertat individual. El llibre ens situa en una incòmoda espiral d’angoixa, malgrat que el món real i actual sigui a tocar d’aquest campament, aparentment innocent, que, endegat sense tantes pretensions esdevindria una activitat lúdica sense conseqüències. Com a contrapunt de la protagonista, en qui endevinem un potencial de comprensió i intel·ligència que no pot desenvolupar per por i sotmetiment assumit, hi ha una altra dona jove que participa en l’experiment, criada en un entorn molt diferent i que aconseguirà que els fets no acabin en una veritable tragèdia.

El llibre mostra un gran coneixement de la natura per part de la seva autora, una natura que pot ser amable però també perillosa i que en ocasions serveix d’excusa per recuperar comportaments i maneres de fer idealitzats i que semblen naturals però que, culturalment, hauríem d’haver superat. Les caminades de la protagonista per un entorn gairebé màgic, el seu coneixement de les plantes i els animals, la seva compassió vers la forma com es cacen, per exemple, conills de bosc, destinats a procurar l’aliment del grup, la seva fragilitat i indefensió davant dels maltractaments paterns, la seva incomunicació amb una mare també maltractada, anul·lada i esporuguida, contribueixen a crear una atmosfera estranya que fan d’aquest llibre un text original i en el qual convergeixen molts temes d’actualitat. Malauradament, els maltractaments a les dones, situats en diferents escenaris, encara són una lacra social important. Es podria qüestionar el fet que aquest pare brutal sigui d’una extracció social modesta, tot i que es pot percebre que també el professor universitari pot acabar abduït per la irracionalitat de les circumstàncies. Caldrà seguir aquesta autora amb interès.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES