Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
De l’autora d’aquest llibre, María Iordanidu (1897-1989) en sabem encara poca cosa. Aquesta escriptora grega va passar la infantesa a Constantinoble, va començar a publicar de forma tardana i tot just ens han arribat un parell de llibres. La vam descobrir fa un parell d’anys amb Loxandra (Acantilado), una entranyable i corprenedora evocació de la seva àvia, un personatge que surt de forma molt breu en aquest llibre, Vacaciones en el Cáucaso (Acantilado). I ara la recuperem en aquest viatge estrany que, ben segur, com l’anterior, té moltes referències autobiogràfiques passades dels sedassos del record i la imaginació.
L’any 1914, poc abans de l’esclat de la Gran Guerra, una adolescent coratjosa i encuriosida, Anna, deixa la seva ciutat, Constantinoble, per anar a passar un mes a casa d’un oncle ric casat amb una dama inquietant. Malgrat les instruccions rebudes tot comença a complicar-se aviat, amb la malèvola complicitat de la dona de l’oncle. La noia aconseguirà arribar a Stávropol, una ciutat russa provinciana, on una coneguda de la seva tieta la rep amb afecte i una certa expectació i on s’haurà de fer passar per professora d’anglès, tot i que no sap anglès, per poder guanyar-se la vida. Fet, però, que li descobrirà una realitat vital, si no tens diners no tens llibertat. Anna té il·lusió per aprendre, per estudiar, i aconsegueix el suport de la gent que l’envolta. Però la història, en el seu vessant més violent i caòtic, incidirà de ple en la seva nova tranquil·litat.
Les penalitats de la protagonista podien haver estat objecte d’una història fulletonesca, a l’estil d’una novel·la de Dickens. Però la narració ens mostra una dona amb un gran instint de supervivència i adaptació, amb facilitat per aprendre rus, anglès o el que toqui. L’autora sap distanciar al lector dels fets més tràgics, gràcies a què sempre hi sura un humor molt especial i una capacitat d’observació sobre el capteniment, no sempre raonable ni lògic, de la gent. Rússia abdueix d’alguna manera aquesta jove, hi troba hospitalitat, bon menjar, costums amables. I, en tot això, hi té molt de pes la literatura, el llibre és ple de referències i al·lusions a autors, llibres, personatges, poesia popular…
La novel·la sembla amable però la seva darrera part ens explica coses horribles. La guerra, la revolució, una situació caòtica, una gran inseguretat, fam i violència, tot plegat és ben real i aquell món que semblava, fins i tot, estable, va caient a trossos. Cinc anys després del seu viatge de vacances la protagonista podrà retornar a casa i constatarà que tot ha canviat, talment com si de l’Edat Mitjana s’hagués passat a la modernitat. El llibre pot semblar desordenat, no hi trobem una història coherent ni convencional, i ens podem perdre de tant en tant enmig d’un mosaic humà molt divers. La seva grandesa rau en l’aparent senzillesa del plantejament, en el to narratiu. La veu de la protagonista aconsegueix no implicar-se ni implicar-nos mai del tot en el que s’esdevé, passa fred, gana i por, escolta explicar barbaritats lligades a la brutalitat humana, però sempre intuïm que se’n sortirà. S’agraeixen, per cert, les notes finals i el glossari, un detall de la traductora, Selma Ancira, que ajuden a contextualitzar les referències. També trobem a l’inici un mapa que ens mostra i situa el viatge de la protagonista.
