Dos professors de secundària de Barcelona han decidit unir esforços i creativitat per fer que els alumnes adolescents tinguin una eina amb la qual reflexionar sobre la importància de no deixar-se condicionar per les aparences, no només per evitar els prejudicis cap a altres companys, sinó també per no construir la pròpia identitat a partir de la recerca de likes. Ells són Cristian Olivé i Èlia Riudavets, autors d’El quadern on per fi em puc expressar sense filtres, un llibre per a joves a partir de dotze anys que publica, en català i en castellà, l’editorial Larousse. Segons Olivé, «vivim en una cultura de les imatges, en què donem molta importància a allò que mostrem a les xarxes, i volem mostrar sempre el millor de la nostra vida i amagar allò que no ens agrada de nosaltres, que no respon al prototip de vida perfecta, i cal que els adolescents acceptin allò que no és perfecte en la seva vida i que ho puguin integrar en el seu discurs.»
En aquest sentit, Riudavets explica que aquest volum, primer d’una col·lecció, «està pensat per reflexionar sobre un mateix, ja que les activitats que s’hi plantegen animen a buscar les pròpies fortaleses i debilitats, i dominar-les com a única estratègia per aprendre a desenvolupar-se i relacionar-se amb el seu entorn.» «És per això –continua la docent- que també s’hi parla dels somnis, dels projectes de futur, de les expectatives, perquè és important que els adolescents sàpiguen on volen anar a parar i com han de gestionar aquestes metes d’una manera positiva.» El llibre no pretén tiranitzar les xarxes socials, sinó aprofitar-les per millorar la seva experiència d’ús: «per a mi les xarxes socials no són un enemic, però sí necessitem que algú digui als més joves com s’han de gestionar, perquè si bona part de les nostres relacions les desenvolupem en el món digital i no reflexionem sobre com són, potser en el futur serà massa tard», assegura Olivé.
Si fullegem el llibre, veurem que els autors no pretenen alliçonar ni actuar com a professors, sinó oferir una eina perquè els més joves puguin expressar-se de forma còmoda per tal de reconèixer-se ells mateixos. Per això, utilitzen un llenguatge recorrent en l’entorn digital com és el de YouTube, WhatsApp e Instagram, plataformes d’ús habituals entre joves i adults, per tal de plantejar qüestions tan importants com l’homofòbia o la diferència que hi ha entre la vida real i la virtual. «volem que els adolescents juguin amb el llenguatge, amb l’escriptura, que siguin creatius i que ho aprofitin per reflexionar sobre el seu entorn i per això hi ha una sèrie de temes que tenen a veure amb les seves preocupacions, com són el respecte, l’excessiu culte al cos a les xarxes, però també reconèixer actituds personals i alienes de caràcter masclista o intolerants en temes de diversitat sexual», explica Olivé. Diuen els autors que el llibre és el resultat d’escoltar els seus alumnes, d’identificar què els amoïnava i en què demandaven respostes.
Segurament el pal de paller d’aquest volum és la creativitat. Per això Riudavets recorda que «la creativitat és imprescindible i, sovint l’oblidem a l’aula, es per això que aquest quadern ofereix als adolescents prou marge perquè cadascú pugui desenvolupar-lo a la seva manera, a partir de les seves habilitats i, sobretot, deixant volar la imaginació, sovint tan poc avivada en aquesta edat». Però aquest llibre no és només per als adolescents, sinó que també pot tenir un ús molt important a l’aula: «els docents el poden utilitzar per conèixer millor els seus alumnes i poder establir amb ells una relació més sincera, la qual cosa els pot permetre adaptar els continguts de les seves classes», assegura Riudavets qui afegeix que «les activitats que s’hi proposen plantegen converses i debats molt importants socialment, que han de formar part de l’educació del segle XXI i que permeten fomentar l’esperit crític a classe i formar futurs ciutadans compromesos.»
