Una història d’anhels i ambició

A 'Desig' l'australià Richard Flanagan uneix la crisi existencial de Dickens i la sagnant colonització de Tasmània
desig richard flanagan

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Richard Flanagan (Longford, Tasmània, 1961) és un narrador i cineasta australià, considerat avui un dels millors autors del seu país i de la seva generació. Va guanyar el Premi Booker 2014 i l’editorial Raig Verd ha publicat d’altres llibres seus: Mort d’un guia de riu L’estret camí cap al nord profund. Flanagan ha escrit així mateix assaigs i articles periodístics sobre literatura, política o ecologia. A Desig (traduït al català per Josefina Caball) l’autor intercala dues narracions, potser no sempre travades de forma justificada, malgrat que totes dues són interessants. En una d’elles ens evoca la figura de Dickens, ja gran, quan comença la seva relació amb la jove actriu Ellen Ternan. A l’altra ens enfronta amb la sagnant colonització de Tasmània, illa que va dur el nom de Terra de Van Diemen, fins el 1856.

Com d’altres indrets australians, Tasmània va esdevenir colònia penal, una història també molt ombrívola. Flanagan és descendent d’aquells deportats, en el seu cas, irlandesos. Pel que fa als aborígens, el supremacisme d’aleshores era acceptat i valorat, els esforços, de vegades no exempts de bones intencions, per civilitzar, van donar resultats lamentables i van servir de demostració per palesar la suposada inferioritat dels salvatges. Lady Jane, esposa de John Franklin, tots dos personatges reals, més enllà de la ficció que se’ns explica, intentarà civilitzar una nena aborigen, Mathinna, abocant-la a un destí tràgic, al desarrelament, a la misèria i a la prostitució. Els civilitzadors en ocasions no són inhumans, però defugen les preguntes incòmodes, en certa manera la civilització suposadament superior dels blancs també ha colonitzat les consciències i ha reprimit els desigs.

El desig, mirat des de diferents punts de vista i que dona nom al llibre és, de fet, l’eix central on convergeixen les dues històries. La prosa de Flanagan és precisa, poètica, detallista, i ens immergeix en un temps, uns paisatges i una mentalitat que avui voldríem creure que han evolucionat en un sentit moral positiu i universalista. La novel·la fa salts temporals, ens anticipa d’alguna manera els esdeveniments de forma molt reeixida, i mostra com l’autor ha aconseguit crear un brillant estil propi. Incideix en les contradiccions i incoherències de la naturalesa humana i defuig el contingut èpic o lligat a fites aventureres dels exploradors i colonitzadors de l’època.

En parlar d’un passat no tan llunyà ens fa reflexionar sobre el present i sobre la pervivència de moltes d’aquelles idees. El llibre, molt ben escrit, mostra una preocupació de l’autor per l’ètica i el capteniment humà, que sovint busca excuses a l’hora de justificar els disbarats comesos i la crueltat assumida, a nivell físic o psicològic, com en el cas de Dickens pel que fa al tracte a la seva esposa.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES