Cluny Brown és una deliciosa novel·la, molt anglesa, aparentment senzilla però amb un evident rerefons profund, recuperada (amb traducció de Raquel García Rojas) gràcies a l’admirable tasca editorial d’Hoja de Lata. La història ens situa a l’any 1938, un lampista que es guanya prou bé la vida, vidu, té cura de la seva neboda, una joveneta singular i agosarada. Per tal de tenir-la controlada i ben educada l’oncle l’envia a servir a una casa anglesa, al camp, a Devonshire, on viu una família benestant, típica i convencionalment feliç.
Margery Sharp (1901-1991) va ser una autora anglesa reconeguda, va escriure per a adults, joves i infants. Cluny Brown, publicada l’any 1944, va tenir una rellevant versió cinematogràfica, va ser la darrera pel·lícula del gran Ernst Lubistch, protagonitzada per Charles Boyer i Jennifer Jones, amb un admirable planter de secundaris. Alguns altres títols de l’autora també van tenir versió cinematogràfica. Malgrat això avui no és fàcil trobar traduccions dels seus llibres i hem tingut poques ocasions de veure la versió en cinema de Cluny Brown, que va ser ben acollida pel públic en el seu moment, a finals dels anys quaranta del segle passat.
Lubistch va introduir alguns canvis en la història i tot i que no és una de les seves millors pel·lícules té el toc genial del director. Sembla que no va acabar de convèncer, però, l’actuació de Jennifer Jones, una mica exagerada. Es tracta, pel que fa al llibre, d’una narració coral, amb un munt de personatges interessants, tot i que Cluny Brown doni nom al llibre i sigui una mena de pal de paller. La mansió on va a servir és un lloc típic anglès, de categoria, amb jardins cuidats i gent bonhomiosa, tot i pertànyer a una classe privilegiada que ja es troba en procés de canvi i decadència.
La literatura i el cinema anglès han incidit sovint, des de molts punts de vista, en les relacions entre senyors i criats, amarades de classisme inevitable i on tot el que es fa està encotillat i determinat per l’educació rebuda. En aquest context Cluny Brown és tot un personatge singular, espontani, i tots els personatges traspuen humanitat, estiguin en el lloc social que estiguin. El servei domèstic ja no és tan nombrós com en els vells temps, tot i que encara es compta amb majordom, cambrera, cuinera i governanta. Les extravagàncies de Cluny no arriben a ser una clara rebel·lia, més aviat la situen en un individualisme amable i lliure, fa el que li sembla quan li sembla, intentant no provocar massa disbauxa.
L’humor anglès més genuí fa que els tòpics esperats assoleixin una categoria de genialitat literària sense pretensions. Hi sura ja en l’ambient l’amenaça d’una nova guerra, contemplada encara en la distància i percebuda amb una mena d’incredulitat interessada per part dels diferents personatges. La protagonista mostra com, de forma inesperada, es pot donar un gir a la pròpia vida sense que s’enfonsi el món, al capdavall tot s’acaba acceptant, fins i tot el retorn al convencionalisme còmode de la futura esposa de l’hereu familiar.
El llibre ens evoca en un moment determinat un poeta avui poc recordat a casa nostra, Alexander Pope. La traducció és excel·lent i l’edició del llibre acurada i bonica, com sol passar amb tots els d’aquesta editorial, que continua amb la seva admirable línia de publicacions, tant de textos actuals com de llibres, més o menys, oblidats i difícils de trobar.
