Eduardo Suárez Fernández-Miranda
Joan Perucho, que tan interessat estava a la figura del vampir -ell mateix va escriure una gran novel·la sobre aquest assumpte, Les històries naturals-, recordava que Collin de Plancy, al seu Dictionnaire Infernal, publicat a París l’any 1803, feia referència a aquest personatge d’ultratomba: «Es dona el nom d’upiers, upirs o vampirs, a Occident, de brucòlacs (vrucolaques) a l’Orient Mitjà, i de Katakhanès, a Ceilan, als homes morts i sepultats des de fa molts dies, que tornen (en cos i ànima), parlant, caminant, infestant tots els pobles, maltractant els homes i els animals, i, sobretot, xarrupant-ne la sang, debilitant-los i causant-los la mort. (…) Aquells que moren per causa d’un vampir es converteixen alhora en vampirs.»
Per la seva banda, John William Polidori va escriure, el 1819, el que es pot considerar el primer conte de vampirs europeu: The Vampire. A Tale. Com recorda Jacobo Siruela, editor d’Atalanta, Polidori «posava en moviment, amb el seu pervers Lord Ruthven, el prototip de qui serà el vampir per a la literatura anglesa: el distant, distingit i canallesc aristòcrata, aparentment fred, enigmàticament pervers i terriblement fascinador per a les dones.»
Tot i això, va ser l’escriptor irlandès Abraham Stoker (1847-1912) qui ha fixat en les nostres ments el mite del vampir, amb la seva novel·la Dràcula. Estudiant al Trinity College de Dublín, la seva ciutat natal, sempre va sentir inclinació cap a allò ocult i allò misteriós. Va formar part, com altres escriptors de la seva època –Conan Doyle o Yeats-, de la societat secreta The Golden Dawn. Fascinat pel teatre, esdevingué secretari personal de Henry Irving, famós actor de l’època. Irving, segons sembla, va ser un personatge egoista i controlador, cosa que ha portat a pensar que vampiritzava Stoker, i aquest podria haver-lo pres com a model.
Viena Edicions i Alianza Editorial han publicat Dràcula, amb bones traduccions de Xavier Zambrano en català i Francisco Torres Oliver en castellà. Construïda a partir de diaris, cartes i altres elements narratius, trenca amb l’estructura clàssica de la novel·la, donant-li un caire més subjectiu.
Bram Stoker.
Deia H.P. Lovecraft que «la més antiga i potent emoció de l’ésser humà és la por, i la més antiga i forta forma de pànic és el temor a allò desconegut.» És a aquest temor a allò desconegut de què parlava el mestre de Providence, a qui s’enfronta Jonathan Harker, el narrador de la novel·la, i que ve encarnat per Dràcula. Un personatge una mica esquiu dins de l’obra de Bram Stoker.
Com recorda l’escriptor barceloní Enrique Vila-Matas, «sis-centes pàgines i el comte només surt en unes quinze. A l’estil d’El cor de les tenebres, de Joseph Conrad, es crea un espectacle al voltant d’un personatge que hi apareix molt poc. És més interessant i fascinant l’ambient que el que passa. La narració condueix el personatge. En canvi, va crear el vampir modern. Només per això mereix el nostre respecte.»
Dràcula ha esdevingut un dels personatges més reconeixibles de la literatura de terror. I han estat les seves múltiples adaptacions al cinema les que han fet que cristal·litzés en un dels grans mites del segle XX. Tots tenim una imatge del maligne ésser nocturn; per a uns tindrà les característiques de Max Schreck, que el 1922 va protagonitzar aquest clàssic del setè art que és Nosferatu, el vampir; per a altres, Dràcula no podrà ser més que l’enigmàtic Bela Lugosi a la pel·lícula del 1931, o Christopher Lee, el seu successor, el 1958. Fins i tot el polifacètic Klaus Kinski es va ficar a la pell de Nosferatu el 1979.
Però va ser Francis Ford Coppola qui, possiblement, hagi rodat l’adaptació més fidedigna de la novel·la de Bram Stoker. Com va assenyalar la crítica, «la pel·lícula té un important contingut eròtic i sensual, tret de la novel·la en què s’ha inspirat, un contingut que durant els anys havia desaparegut de les diferents versions cinematogràfiques i televisives que s’han fet sobre la història del comte-vampir.» Viena Edicions i Alianza ens acosta, de nou, a un personatge fascinant i aterridor –Dràcula- que ens farà percebre aquest primitiu sentiment de què parlava Lovecraft: la por.
