Blaumarí és el nou llibre publicat per l’escriptora Olga Xirinacs qui, a banda de novel·la i poesia, ha escrit més de tres-cents contes, entre els quals més de dos-cents són per a adults. En aquest volum aparegut a Arola Editors se n’apleguen quaranta-un, publicats entre 1984 i 2000, a l’Avui i al ja desaparegut El Correo Catalán, de temàtica marinera la majoria. Són contes molt diversos, hi retrobem personatges com el capità Eixarc o Horaci Vergés, vaixells, barques, estris mariners, escenes portuàries, contrabandistes.
Xirinacs és una escriptora amb una cultura de gruix i una llarga experiència, amb nombrosos premis importants i reconeixements diversos. En aquests contes s’hi pot percebre la seva immensa cultura, bastida amb lectures de tot tipus, des de l’alta literatura a notícies de premsa, històries quotidianes i inquietants, i viatges viscuts amb un esperit encuriosit que va molt més enllà del turisme habitual de consum. Els contes de Blaumarí ens porten per indrets mítics, ports i mars diversos, tot i que un gran nombre ens situen també a platges i indrets tarragonins.
La prosa de l’autora està amarada d’elements poètics, en un llenguatge que pot semblar planer però que, de fet, mostra imatges i percepcions complexes que contribueixen a crear una mena d’atmosfera intemporal i fantasmagòrica. L’enigma plana per moltes de les històries, provocant una mena d’inquietud lectora que en alguns casos ens sobta amb desenllaços gairebé angoixants tot i que sempre estiguin esquitxats d’un humor intel·ligent i elaborat, com en el cas d’aquests esquelets vius que abandonen els cossos a la nit per fer una mena de vida paral·lela.
Olga Xirinacs.
Les referències culturals de Xirinacs abasten també l’art o la música. L’escriptora pertany a aquest tipus d’escriptor de pes, que podria haver reeixit en molts camps encara que s’hagi decidit més aviat per la literatura. Una literatura en la qual ha incidit en tot tipus de gèneres, llevat del teatral, tot i que moltes de les seves narracions es podrien adaptar a l’escena. L’encisadora coberta del llibre és obra seva. Són aquests uns contes per llegir i rellegir. El llibre compta amb boniques il·lustracions a l’interior, obra d’Amat Pellejà, una presentació a càrrec de Josep Maria Cruset Domènech, president del Port de Tarragona, i un pròleg de Quim Vendrell i Moreno, a l’entorn de la personalitat i la trajectòria d’Olga Xirinacs.
El mar i el seu entorn humà és un tema que, per ell mateix, ja resulta atractiu i misteriós. Un volum excel·lent, bonic i ben editat, a més. La narrativa breu sembla viure una revifalla en aquests darrers temps, amb la recuperació de textos ja editats de forma dispersa, a banda d’altres inèdits. Malauradament sembla que la premsa actual, en crisi en les seves formes tradicionals, no té la tirada del passat a l’hora d’incloure narracions de categoria a les seves pàgines.
Un llibre, doncs, altament recomanable, que ens immergirà en un món de vaixells i mariners, pescadors o herois, com aquest Roger de Llúria inspirador de poesia i observador d’un món en transformació, i que també ens provocarà nostàlgia o temor en alguns moments. Més enllà dels arguments cal remarcar una mena de boira literària i misteriosa que embolcalla els textos del recull.
