Elisenda Triadó: «Ens sumem al debat sobre els canvis que la IA portarà a la creació artística»

Una de les promotores del Festival Panòptic de cinema, arts visuals i pensament de Mataró ens explica les claus de l'esdeveniment que arriba a la seva cinquena edició
Elisenda Triadó

Albert Mena / @jakoblenz


Elisenda Triadó és una de les promotores del Festival Panòptic, esdeveniment de cinema, arts visuals i pensament que se celebra a Mataró del 11 al 14 de maig i que enguany arriba a la seva cinquena edició. Impulsat com a punt de debat sobre tecnologia, art i societat, parlem sobre temes de moda, com l’IA, i sobre si aviat les nostres feines seran substituïdes per màquines.

 

Què és un Panòptic?

El concepte arquitectònic significa un tipus d’edificis dels quals des del centre es pot vigilar tots els interns (es va utilitzar per escoles, hospitals, presons…) i a partir d’aquí sorgeix una teoria de Foucault sobre el control social, que explica l’autoregulació que ens apliquem la humanitat en saber-nos vigilats per institucions.

Extrapolant la teoria al món actual, quins elements serien els que ens vigilen?

Les xarxes socials podrien ser sistemes de vigilància digitals, potser vivim en un gran panòptic digital.

I el Festival Panòptic?

El Panòptic és un festival de cinema i arts visuals amb una visió crítica sobre l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies en les societats contemporànies. Busquem tractar temes que sigui necessari debatre en aquest moment, com ara el rapidíssim desenvolupament de canvis que a vegades no tenim temps d’analitzar críticament o fer front.

 

Elisenda Triadó, a l'esquerra.Elisenda Triadó, a l'esquerra.

Elisenda Triadó, a l’esquerra, i Marina Grifell, codirectores del Festival Panòptic.

 

Avui el Panòptic el fan persones. Creus que el podran fer IAs en el futur?

Aquesta és la pregunta que s’està fent tothom al voltant de la IA. M’agrada pensar que no podem ser substituïdes, perquè en moltes feines, incloses les del Panòptic, com a molt podran reemplaçar algunes tasques mecàniques i que treuen molt de temps. La tecnologia pot ser enganyosa, a vegades sembla que ens pot ajudar a treure feina, però al capdavall l’única cosa que acaba fent és oferir espai per a més feina. Per exemple, potser les preguntes que ens fas les transcriu i redacta una màquina, però sempre serà necessària una persona que les revisi.

Però la imatge de l’edició de 2023 l’heu fet amb IA.

Precisament ens volem sumar al debat de quins canvis portarà la IA a la creació artística i oferir una visió crítica al respecte.

I us imagineu el Panòptic en una Mataró digital?

Què seria una Mataró digital? Un metavers, un futur tecnificat? En una societat en què tot és digital, serà possible reflexionar sobre el fet digital? On som ara, podem pensar en el fet digital com un element que existeix, però que no ho impregna tot. ¿Si estiguéssim en un metavers, potser hauríem de plantejar el Panòptic com un retorn al que és analògic? És divertit imaginar-ho. En qualsevol cas sempre necessitaríem vigilar quins governs i corporacions controlen les dades, on s’emmagatzema la informació, on s’extreuen els minerals on resideix aquesta informació… Sempre seran necessaris espais crítics com el Panòptic.

Aquesta és la 5a edició del Panòptic. Què heu après des de la primera edició?

Cada any progressem a escala de qualitat, de difusió, de públic i espai… i sobretot hem après que és difícil programar en clau contemporània i generar pensament fora dels pols principals en què es duen a terme aquestes activitats. Hi ha un centralisme cultural, artístic i audiovisual que limita què es pot parlar.

 

Festival Panòptic

Festival Panòptic.

 
Parles d’un lloc físic?

Vivim en una societat de tendència homogeneïtzadora i centralitzadora. Tot i que Mataró és una ciutat propera a Barcelona, la trobem fora de l’eix central, i malgrat programar activitats d’àmbit generalista i destinat a un gran públic, notem que ens és difícil arribar a aquest. En qualsevol cas, sabem que la feina d’un festival és a llarg recorregut i de picar pedra. D’aquí a uns anys, quan mirem enrere, podrem valorar l’impacte del festival i dir que la feina feta acumulada ha calat.

Com plantegeu les vostres activitats?

Van dirigides a un públic ampli, convidem a debat persones expertes sobre els temes que tractem, però sempre amb una moderació que ho faci accessible. Intentem analitzar l’era tecnològica però des d’una visió 100% humanística, buscant entendre l’impacte social. Per això comuniquem mitjançant l’art, fem servir eines de comunicació emocionals i properes, com per exemple el cinema, aquesta edició projectem la pel·lícula Wall-e, que parla precisament d’un món capitalista on els recursos s’han acabat, i que pot ser una metàfora d’un dels futurs als quals ens apropem. Si l’art pot ser una eina per transmetre missatges, nosaltres no en som l’excepció, i en aquest cas el fem servir per conscienciar sobre l’emergència climàtica.

A més del cinema, quines altres disciplines presenteu?

Art contemporani, música…  qualsevol plataforma que ens permeti imaginar l’impacte de la tecnologia. Amb l’art posem cara i ulls a allò que passa més enllà de la tecnologia. És el que fa l’exposició programada enguany, titulada El pati de darrere, que mostra on es genera l’energia que potencia la tecnologia, quines zones són sacrificables al planeta (sovint vinculades al sud global) i quines àrees se’n beneficiaran.

Amb quins mitjans digitals i analògics podem arribar al Panòptic?

Hi arribem de forma analògica, és sobretot un festival presencial. Hi ha bus, s’hi pot arribar caminant, amb tren o cotxe. En cas que no s’hi pugui assistir, penjarem els debats en línia un cop s’hagin produït. Però esperem a tothom de l’11 al 14 de maig a la Presó de Mataró, que va ser el primer edifici de l’estat Espanyol creat amb l’estructura de panòptic.

Categories
ENTREVISTESPromotors
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES