Londres lluny dels tòpics

Amb 'Londres NW', Zadie Smith vol fer un retrat desmitificat de la capital anglesa i dels diversos grups socials que hi viuen allà

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Londres NW (La Magrana en català amb traducció d’Ernest Riera i Salamandra en castellà amb traducció de Javier Calvo) és una història en la qual l’autora, Zadie Smith, retorna als barris en els quals s’ambientava el seu primer èxit editorial, Dents blanques. Ens mostra un Londres molt diferent del tòpic, el turístic o el mític. Les grans ciutats europees tenen avui, la gran majoria, barris multiculturals en els quals hi conviu gent molt diferent i que van esdevenint una font important de material literari, quan els joves que hi han nascut o hi han crescut arriben a l’edat adulta. En aquest cas hi ha una intenció innovadora pel que fa a la narració, que jo crec que de vegades la perjudica i que fa que esdevingui una mica irregular. La novel·la està dividida en cinc parts molt diferents, protagonitzades també per personatges les vides dels quals s’entrecreuen i relacionen.

Cadascuna de les parts té les seves característiques pròpies pel que fa a l’estil: monòlegs interiors, el·lipsis, narrativa convencional, textos breus numerats. La panoràmica dels protagonistes és també molt variable: una treballadora social, un ex-addicte, una advocada aparentment triomfadora, un fracassat sense gaires expectatives. I uns quants secundaris molt rellevants, d’aquests que arrodoneixen qualsevol narració. La ciutat, difícil, actual, colorista,complexa i devastadora és així mateix un protagonista important. Les vides dels personatges són plenes d’insatisfacció, d’idealització d’un passat no tan llunyà. El món d’aquest Londres del present, on es troben i relacionen africans, jamaicans, hindús, irlandesos i persones del país, d’aquelles que en podem dir de tota la vida, malgrat que en general les grans concentracions urbanes s’han anat conformant amb onades migratòries, ens és avui proper i conegut i no resulta tan diferent de la Barcelona que ens acull, també amb capes diverses que l’èxit turístic de les darreres dècades amaga de forma acurada com s’amagava fa anys el paisatge de Vallmitjana.

L’autora defuig el convencionalisme narratiu anterior i intenta explorar camins nous tot i que potser no se’n surt del tot, malgrat que s’agraeix l’intent de connectar amb un món on la immediatesa efímera, materialitzada en els estris electrònics actuals, dels quals el paradigma en són les pantalletes de totes mides, forma part indefugible de les vides de la gent. En el seu afany innovador i amb la idea de reflectir el present accelerat l’autora fa servir molts recursos i referències relacionades amb la comunicació moderna, les  xarxes socials, les noves tecnologies, tot un llenguatge apressat que es va incorporant a la literatura actual. La novel·la ha estat acollida amb entusiasme per un sector important de la crítica tot i que jo no n’hagi sabut copsar del tot l’excel·lència. De tota manera no es pot negar que Zadie Smith segueix una carrera ascendent i valenta en el camp de la literatura, en el qual, malgrat que no ho sembli, encara hi ha molts terrenys per explorar.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES