-
El volum 'Sobre el feixisme, l’exili i la censura' recull una sèrie de relats i articles que l'autor català va publicar entre 1933 i 1994.
-
A ‘Instruccions per fer-se feixista’, Michela Murgia analitza les claus del discurs de l’extrema dreta i com convencen als ciutadans.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal El Teatre Lliure presenta a la sala històrica de Gràcia l’obra de Thomas Bernhard Davant la jubilació, amb posada en escena del director polonès Krystian Lupa. El muntatge és una coproducció amb el festival Temporada Alta, i compta amb un repartiment d’excepció compost per Marta Angelat, Mercè Aránega i Pep Cruz. Thomas Bernhard (1931-1989), autor de novel·les, obres de teatre i relats autobiogràfics, tracta en els seus textos la societat que li va tocar viure, el nazisme i la relació d’amor-odi que va mantenir amb el seu país, Àustria. El seu teatre és.
-
Emilio Gentile analitza a 'El fascismo y la marcha sobre Roma' l'ascens al poder de Mussolini i el naixement del feixisme.
-
A 'La guerra civile spagnola', l’autora fa una mirada a la Guerra Civil amb especial atenció a la intervenció italiana.
-
Zira Box analitza en el seu llibre 'España, año cero' els símbols que va crear Franco per justificar i consolidar el seu règim.
-
A ‘El fascismo’, Stanley Payne compara el feixisme italià amb el nazisme, el falangisme i altres règims dictatorials.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Per molt temps que passi i per molt que s’escrigui sobre els règims feixistes que han assolat Europa durant el segle XX, difícilment podrem afirmar algun dia que ja ha estat tot dit (o escrit). Cert és que cada vegada queden menys llacunes, però no és menys veritat que com més llum es posa sobre períodes tan complexos com el franquisme o la Itàlia de Mussolini, més disparitat d’opinions sorgeixen després. Més enllà de la controvèrsia que sempre hi ha entre els obstinats opinadors d’esquerres i de dretes, hi ha el constructiu (així hauria.