-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
-
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No direm que succeeix en totes les parelles, però passa en moltes que arriba un moment de la relació, després d’anys de convivència, en què el foc s’ha apagat. Ja no hi ha passió, ni sexe, ni ganes de passar el màxim temps possible amb qui estimes. La relació es relaxa, es perd la il·lusió, el futur deixa d’existir i el passat no és més que el record d’allò que somiaves, que saps que ja no tens i que no tornaràs a tenir perquè no queden ganes de lluitar. Fins que alguna cosa.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
-
El primers grans èxits de públic d'aquest espai van ser les famoses 'Gatades' de Pitarra, autor que va dominar l’escena del teatre.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc María Moliner Ruiz. Nascuda a Saragossa el 1900 i morta a Madrid el 1981. Va ser bibliotecària, filòloga i lexicògrafa, però sobretot va ser l’autora del Diccionario de uso del español, el llibre de consulta que sempre s’ha conegut, senzillament, com el María Moliner. Moltes persones a Espanya coneixen l’obra, però pocs saben qui era aquesta dona que va decidir, ella sola, elaborar un catàleg de paraules que substituís el diccionari de la Real Academia de la Lengua, ple de deficiències, inexactituds i definicions parcials que encaixaven a la perfecció amb els temps.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La tardor està portant als teatres de Barcelona autentiques joies. Si fa uns dies parlava d’Una jornada particular al Teatre Gaudí Barcelona, de la reposició d’Operetta al Teatre Victòria i de Ruddigore o la nissaga maleïda al Club Capitol, avui toca parlar d’una nova delicatessen. Es tracta d’Oleanna, l’obra de David Mamet, dirigida per David Selvas, que es pot veure fins el 2 de desembre al Teatre Romea. Ramon Madaula és John, un professor universitari d’aquells que a primera vista és exemplar: té un discurs coherent, es mostra proper als alumnes, disposat a.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fins el 28 de juny es pot veure al Romea El crim de la Germana Bel, de l’autor britànic Frank Marcus i adaptada per Rafael Calatayud. Amb una escenografia poc convencional, entre estripada i decadent, l’obra ens explica la situació d’una actriu, Júlia, que porta deu anys interpretant una monja bonhomiosa en una sèrie molt popular de televisió i que s’assabenta de la propera mort del seu personatge de ficció, cosa que la relegarà a l’oblit i potser a l’atur. L’obra està interpretada per Teresa Vallicrosa, Anna Casas, Maria José Peris i Mamen.
Albert Mena. Barcelona Els entremeses tradicionals del teatre espanyol entesos com espai on somiar, on hi té cabuda la crítica, però sobretot on els instints humans es troben a flor de pell. La companyia del Teatro de la Abadía de Madrid ens arrossega a l’atmosfera intel·lectual de tres obres de Miguel de Cervantes fent explícita aquesta reflexió, emprant per a tal objectiu sons d’animals, cançons, esperit de celebració i sobretot un bon raig d’actitud picaresca. L’aparició d’aquests temes i el seu desenvolupament durant les dues hores d’espectacle es justifica com a prolongació narrativa d’aquest nucli conceptual fort, fet.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No direm que succeeix en totes les parelles, però passa en moltes que arriba un moment de la relació, després d’anys de convivència, en què el foc s’ha apagat. Ja no hi ha passió, ni sexe, ni ganes de passar el màxim temps possible amb qui estimes. La relació es relaxa, es perd la il·lusió, el futur deixa d’existir i el passat no és més que el record d’allò que somiaves, que saps que ja no tens i que no tornaràs a tenir perquè no queden ganes de lluitar. Fins que alguna cosa.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amb un equip de pes i una escenografia intel·ligent, poètica i sòbria, ha arribat al Romea, dirigida per Sergi Belbel, una nova versió de la relectura que del mite de Fedra va fer Racine. Demostra un gran coratge, en els temps que corren, retornar als mites clàssics com aquest, escrit pel seu autor en versos alexandrins els quals, en aquest cas, ha traduït el mateix director, Sergi Belbel. No és fàcil valorar les obres de teatre pel fet que cada vegada que les veus són diferents, cada funció és única i irrepetible i moltes.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco S’ha estrenat al Teatre Romea la versió que Christopher Hampton va escriure per al teatre, a partir de L’última trobada, la coneguda novel·la de Sandor Marai. El cas de l’autor hongarès ha estat singular, després de molts anys oblidat i a partir de la seva mort, les obres d’aquest autor, així com les d’altres escriptors d’aquesta zona d’Europa Central tan carregada d’història i cultura, de límits imprecisos i que tant va patir al llarg dels segles XIX i XX, ha experimentat una revifalla important. També la caiguda del comunisme i del mur de Berlín han.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc No hi ha cap dubte que qualsevol disciplina artística no ha de tenir por d’explorar tots els terrenys possibles per buscar idees, ser originals, agosarats, trencar barreres. Moltes obres de teatre es basen en llibres o en guions de pel·lícula, però no n’hi ha tantes que surtin d’un disc. Tenim els musicals, és clar, que han portat a l’escenari l’essència i les cançons de grups com Mecano, ABBA i Sau o de solistes com Nino Bravo i Joaquín Sabina (per posar exemples propers), però més enllà d’aquest gènere, no abunden les obres no.
El primers grans èxits de públic d'aquest espai van ser les famoses 'Gatades' de Pitarra, autor que va dominar l’escena del teatre.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc María Moliner Ruiz. Nascuda a Saragossa el 1900 i morta a Madrid el 1981. Va ser bibliotecària, filòloga i lexicògrafa, però sobretot va ser l’autora del Diccionario de uso del español, el llibre de consulta que sempre s’ha conegut, senzillament, com el María Moliner. Moltes persones a Espanya coneixen l’obra, però pocs saben qui era aquesta dona que va decidir, ella sola, elaborar un catàleg de paraules que substituís el diccionari de la Real Academia de la Lengua, ple de deficiències, inexactituds i definicions parcials que encaixaven a la perfecció amb els temps.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La tardor està portant als teatres de Barcelona autentiques joies. Si fa uns dies parlava d’Una jornada particular al Teatre Gaudí Barcelona, de la reposició d’Operetta al Teatre Victòria i de Ruddigore o la nissaga maleïda al Club Capitol, avui toca parlar d’una nova delicatessen. Es tracta d’Oleanna, l’obra de David Mamet, dirigida per David Selvas, que es pot veure fins el 2 de desembre al Teatre Romea. Ramon Madaula és John, un professor universitari d’aquells que a primera vista és exemplar: té un discurs coherent, es mostra proper als alumnes, disposat a.