Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Amb el títol d’un dels textos que reflecteixen millor un dels motius temàtics centrals de l’obra de Salvador Espriu, es presenta al Versus Teatre, fins el 8 de desembre, l’espectacle creat per Clara Peya, Ariadna Peya, responsables de la part musical i de la coreografia, i amb direcció escènica de Míriam Escurriola. Al títol espriuà que constitueix el lema generador del muntatge, s’hi afegeix el subtítol que especifica aquesta voluntat d’establir un diàleg amb els textos d’Espriu des del vessant múltiple i complementari del teatre, la música i la dansa.
Les creadores de l’espectacle defineixen aquest diàleg, d’una banda com un homenatge a l’obra del poeta. Un més que s’inscriu en la llarga sèrie d’adaptacions teatrals i musicals dels seus textos que s’han succeït en el panorama cultural català al llarg d’aquest Any Espriu que som a poques setmanes d’acomiadar, tant per part de grups i companyies amateurs com professionals de relleu. De l’altra, com la possibilitat d’un diàleg en el qual la poesia els obre les portes de la creativitat en els terrenys artístics associats de la música, la dansa i el teatre, amb la voluntat de presentar un espectacle global que les uneixi sobre l’escenari.
Quant a la possible catalogació genèrica s’hi refereixen, en el text de presentació, com a una tragicomèdia que pretén assolir una dimensió èpica, dramàtica, grotesca i testimonial alhora, que situada en les èpoques i experiències socials històriques de les quals dóna testimoni l’obra de Salvador Espriu (la guerra civil, l’exili, la postguerra…), les uneixi en un fil conductor articulat al voltant del punt de partida de l’anècdota d’una parella jove que en la visita a una antiga casa abandonada reviu les veus d’un passat d’homes i dones que han viscut, patit i han vist silenciades les seves veus i segrestada la seva llibertat.
El projecte és certament ambiciós i resulta gratificant de veure com la poesia de Salvador Espriu segueix comunicant un missatge que suscita l’interès dels joves amb inquietuds creatives. La llàstima és, però, que el muntatge resulti desigual i descompensat en la qualitat de les interpretacions musicals i coreogràfiques i presenti alguns punts febles com ara les veus a l’hora d’interpretar les cançons, plantejaments escènics que són efectistes però que fan inaudibles els textos: resulta difícil entendre els mots del poeta si el reciten mentre sonen amb força tres timbals. Podria ser que el que es pretengui sigui comunicar una visió metafòrica de la llengua silenciada? Podria ser, però en qualsevol cas, potser l’escull més problemàtic per a l’espectador és que es perd la veu del poeta i sobretot que fins i tot un espectador coneixedor dels textos de Salvador Espriu es perd perquè el fil conductor que se suposa uneix la sel·leció de textos que integren el muntatge no es veu clar.
Fa la impressió que obeeix a una tria de textos poc articulada, cosa que en el cas d’un poeta de tant de rigor temàtic i formal com Espriu resulta decebedora. Un dels clams poètics de Salvador Espriu era que fossin segurs els ponts del diàleg, precisament. Espriu també és el poeta del laberint que és la vida, i per al qual, els humans necessitem el fil d’Ariadna sòlid, la poesia i l’art poden fer aquesta funció, que ens serveixi de guia. Insisteixo que és una llàstima que un projecte lloable i ambiciós es vegi limitat per aquests llasts que impedeixen que aixequi el vol. De ben segur, però, que un rodatge i una reflexió sobre la solidesa dalt de l’escenari de les propostes escèniques que les creadores de l’espectacle es plantegen en millorarà aquestes limitacions de cara a futurs muntatges, perquè la idea generadora és bona i si se’n poleixen aspectes pot resultar francament bona.
______
Mrs. Death: Un diàleg amb Espriu / Versus Teatre (Castillejos, 179) / Una creació de Clara Peya, Ariadna Peya i Míriam Escurriola / 70 minuts / Fins el 8 de desembre / 20 euros / www.versusteatre.com
