Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Julita ens explica en primera persona les entremaliadures i aventures d’una nena de vuit anys durant tot un any escolar. El llibre s’obre i es tanca amb la història d’un cargol que té el seu protagonisme en la història. És un llibre dirigit als infants i publicat en una col·lecció de literatura infantil i juvenil tot i que té diferents nivells de lectura i pot agradar molt als adults, pares, avis i mestres. La compartimentació de la literatura en sectors d’edat sempre m’ha semblat difícil i molt relativa. Grans autors que havien escrit per a adults s’han vist amb el temps etiquetats com autors juvenils o infantils. He pensat en llegir aquest llibre en el cas d’alguns contes de Pere Calders, com Raspall, per exemple. En el camp de la literatura juvenil la frontera encara és més feble ja que els nois i noies que són bons lectors poden accedir, si els tenen a l’abast, a llibres pensats per a gent més gran.
Julita (Baula), de Monterrat Galícia, és un llibre per a infants, doncs, però que pot agradar a molta gent de més edat pel fet que hi trobem un gran nombre de picades d’ullet a aspectes d’avui com ara l’escola i la dèria de l’ensenyament de l’anglès, les relacions familiars en l’actualitat o la celebració reiterativa de les festes tradicionals. És un llibre amable, amb una subtil ironia que sura per les seves diferents situacions, una ironia sempre amable i plàcida. La família de la Julita és una família convencional, feliç, sense grans trasbalsos, cosa que s’agraeix car la literatura dirigida als infants i joves ha patit d’un excés de tremendisme en algunes ocasions amb l’excusa, potser inevitable, de donar a conèixer els problemes vitals i socials més punyents. El que passa és que el món infantil és molt diferent del de la gent gran i sovint es cau, amb bona intenció, en una intenció educativa i pedagògica una mica carrinclona, carrincloneria que aquest llibre defuig en tot moment.
Les situacions que viu Julita mostren les dèries i petites manies dels adults, hi ha una certa crítica, sempre bonhomiosa, sobre l’escola, els pares, els germans. La història està molt ben travada i segueix el curs de l’any, comença en un estiu i acaba en el següent. El llenguatge resulta força poètic en molts moments. Està ple de fantasia i d’ imaginació, però no surt de la versemblança, tot pot haver passat i ben segur que ens identificarem amb moltes situacions descrites. Els capítols es poden llegir per separat molt bé, són com una sèrie de petites narracions emmarcades en una de més gran. Mostra aquest món divers i globalitzat però ja integrat en la normalitat, sense més conflictes que els habituals.
A Julita hi trobem evocacions a la tradició com ara l’afició als contes de por de sempre (Marieta puja l’escaleta), la celebració de les tradicions però posades al dia i que defugen molts tòpics. Hi ha amors d’escola i amistats i reflecteix molt bé el misteri que la vida de la gent una mica més gran, com ara la germana de Julita, representa per als menuts. Un conte, doncs, per a gaudir-ne també els grans, amb un munt de detalls que provoquen el somriure constant, la riallada dels intel·ligents, segons diuen, amb un bon doll d’ironia sense malícia. Una narració per a infants que podria formar part d’un bon recull de contes per a adults. A més a més compta amb unes divertides i magnífiques il·lustracions fetes per Lucía Serrano.
