Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
París, 3 d’agost de 17… La marquesa de Merteuil escriu al vescomte de Valmont: “Torneu, estimat vescomte, torneu…” perquè se li ha acudit un pla per venjar-se d’un antic amant, el comte de Gercourt. Així comencen gairebé (dic gairebé perquè aquesta és la segona carta; la primera és de Cécile de Volanges a una amiga) Les amistats perilloses, la famosa novel·la epistolar escrita per Choderlos de Laclos. Des de la seva publicació a París el 1782, Les amistats han gaudit sempre d’una extraordinària popularitat que cal atribuir segurament al seu contingut llicenciós, encara que Choderlos de Laclos pretenia ser, com el marquès de Sade, un moralista. De fet, ben mirat tots dos, a la seva manera, ho eren.
Pel que fa a la popularitat de Les amistats perilloses en els nostres temps, probablement més que a la lectura de la novel·la, la devem a les diverses versions teatrals i, sobretot, cinematogràfiques de què ha estat objecte. Entre les adaptacions per a la pantalla cal destacar la de l’any 1959, dirigida per Roger Vadim amb Jeanne Moreau i Gérard Philipe. Encara que ens resultaran molt més familiars les dues versions de finals dels anys 80, gairebé simultànies. La primera, Dangerous Liaisons (1988) de Stephen Frears, protagonitzada per Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer, Uma Thurman i Keanu Reeves. La segona, el Valmont (1989) de Milos Forman amb Annette Bening i Colin Firth, potser menys popular que l’anterior, però exquisida. I encara n’hi ha una de posterior, Cruel intentions (1999) de Roger Kumble, així com diverses adaptacions televisives.
Quant a les versions teatrals, cal destacar la de Christopher Hampton, estrenada a Londres amb Alan Rickman i Lindsay Duncan; i la dirigida per John Malkovich al Théâtre de l’Atelier, a París, amb actors novells, i, en aquest cas, fent únicament el paper d’adaptador i director teatral. Muntage del qual existeix un interessant documental, Le paradoxe de John Malkovich.
Amb aquests i altres referents, arriben ara al Teatre Goya Las amistades peligrosas en versió de Javier L. Patiño i Darío Facal, amb el segell iconoclasta de Metatarso Producciones. Aquesta versió, sota la direcció de Darío Facal, és un espectacle ambiciós, concebut com un musical que combina una dinàmica posada en escena amb una notable fidelitat al text original. L’ambientació que crea el vestuari a la moda del segle XVIII produeix un atractiu contrast amb la música rock i les falques i picades d’ullet constants a l’espectador que n’actualitzen un contingut que d’altra banda, en l’essencial, poc cal actualitzar.
El repartiment, encapçalat per Carme Conesa, versàtil en el paper de la marquesa de Merteuil i per Edu Soto en el del vescomte de Valmont, es completa amb les actuacions de Iria del Rio (Mme. De Tourvel), Lola Manzano (Mme. De Volanges), Mariano Estudillo (el cavaller Danceny) i una encantadora Lucía Diez que interpreta el paper de la càndida Cécile de Volanges. Las amistades peligrosas que ens ofereix la programació del Teatre Goya és un musical on els actors toquen “totes les tecles” i componen un espectacle trepidant, atractiu i divertit que té els ingredients d’una fórmula ideal per atreure al teatre un públic ampli i divers, que gaudirà sens dubte d’aquesta versió musical que ens segueix advertint del “perilloses” que poden arribar a ser certes “amistats”.
_______
Las amistades peligrosas / Teatre Goya (C/ Joaquín Costa, 68) / Text de Choderlos de Laclos / Direcció de Darío Facal / 100 minutos / Fins el 5 d’abril / 24 euros / www.teatregoya.cat
