Patricia Tena. Barcelona
Hi ha personatges que immortalitzen l’intèrpret. Aquest fet succeeix especialment amb les sèries de TV, ja que aquell personatge entra a casa nostra durant diverses temporades que, a temps real, signifiquen una pila d’anys. Per tant, no és estrany que al nostre imaginari alguns actors siguin eternament aquell personatge que ens va marcar, per molt que, en el millor dels casos, després tinguin una reeixida carrera. És difícil desvincular Sarah Jessica Parker de Carrie Bradshaw, James Galdolfini de Tony Soprano o Bryan Cranston de Walter White. De la mateixa manera, David Duchovny, agradi o no, serà per a molts l’agent especial Fox Mulder. Expediente X es va convertir durant els 90 en una sèrie de culte on una parella d’agents de l’FBI (believer ell, escèptica ella) investigaven successos paranormals. Enguany, gairebé 20 anys després, la cadena Fox ha obsequiat la fidelitat dels seus seguidors amb una desena temporada de sis capítols que s’han fet massa curts però que deixen oberta la porta a una nova temporada.
Quan un actor/actriu ens captiva amb un paper, és lògic decidir seguir-lo en treballs posteriors i, de tant en tant, ens sorprenen molt gratament. Californication, l’altra gran sèrie de Duchovny, ens va presentar un genial Hank Moody, un escriptor en hores baixes, addicte a les drogues i al sexe que ens va acompanyar durant set esbojarrades temporades. Un paper memorable que fa que, quan es parli d’ell, no es citi només el detectiu d’Expediente X, sinó que s’afegeixi també una referència a aquesta dramèdia de la cadena Showtime. Ara, acaba d’estrenar Aquarius, un drama que produeix i protagonitza sobre els orígens del criminal Charles Manson que de moment ha estat renovada per una segona temporada.
Duchovny també ha provat sort en el món de la música i ara es troba presentant el seu primer disc, Hell or Highwater, a mig camí entre el rock i el folk. Assegura que mai s’havia plantejat ser músic però que va aprendre a tocar la guitarra i va començar a composar, sense cap pretensió, només per divertir-se. En canvi, sí que es pren molt seriosament la seva faceta d’escriptor. De fet, té un Màster en Literatura Anglesa per la Universitat de Yale i acaba de publicar-se al nostre país la seva primera novel·la Vaca sagrada (Empúries/Stella Maris). L’autor ha participat en una trobada amb mitjans digitals per parlar del seu llibre i ha reconegut que ell amb 12 anys ja pensava ser escriptor. Ha recordat que abans mai havia tingut cap amic actor, mentre que el seu pare, que era escriptor, li va inculcar l’amor per la literatura des de molt jove: “entenc que la gent se sorprengui quan veuen un llibre meu perquè em coneixen com actor, però per mi és el normal. Sempre m’ha resultat més natural escriure que actuar”.
Vaca sagrada està narrada en primera persona per l’Elsie, una tendra i innocent vaca que un dia veu a la TV què fan amb els animals als escorxadors i decideix escapar-se de la granja i buscar un món millor. La idea d’aquesta sàtira se li va ocórrer mentre conduïa el seu cotxe per Los Angeles, quan va començar a preguntar-se què faria ell si fos una vaca: “Ho vaig tenir clar, anar-me’n a la Índia ja que allà són animals sagrats”. Després va seguir pensant en altres animals que podrien tenir una patologia similar i així van sorgir la resta de personatges: Shalomon, un porc convertit al judaisme que vol viatjar a Israel, i Tom, un gall d’indi que vol fugir cap a Turquia on no se celebra el temut Dia d’Acció de Gràcies.
A Vaca sagrada són freqüents les referències culturals (per exemple, l’Elsie vol que Jennifer Lawrence l’interpreti si fan una pel·lícula de la seva vida i mentre viatja en avió veu capítols de la segona temporada de Breaking Bad). Duchovny confessa que li agradaria veure el seu llibre convertit en una pel·lícula d’animació, però que creu que no serà fàcil: “és complicat perquè no té un públic objectiu definit. No és ni per a nens ni per a adults. Sóc molt crític amb el maltractament animal i crec que podria interessar als vegetarians, però als EEUU la majoria de la població és una gran consumidora de carn. D’altra banda també hi ha temes religiosos delicats, a la novel·la li fan la circumcisió a un porc i això empiparia a alguna gent”. De fet, als agraïments del llibre comenta que la seva idea ja va ser rebutjada per Disney i Pixar i que això va ser positiu perquè el va obligar a escriure-la “com un nen gran”.
Duchovny demostra un sentit de l’humor irònic i mordaç, característiques que, casualitat o no, també tenien Fox Mulder i Hank Moody. En persona ell té un tracte proper i amable i, si em permeteu una frivolitat, és molt més alt i prim del que sembla a la petita pantalla. A la porta de l’Fnac Triangle, on tenia programada una signatura de llibres, una multitud de fans esperen el seu torn. Sap que molts d’ells han comprat la novel·la per tenir l’oportunitat de parlar uns segons amb Fox Mulder i, amb una mica de sort, podran emportar-se a casa també algun article de marxandatge de la sèrie o alguna temporada signada. Sap que en teoria no pot fer-ho (per qüestió de temps), però és incapaç de negar-li aquest gest a gent que admira la seva feina. Un noi li pregunta si, sent tant polifacètic, es presenta com a músic, actor o escriptor. Ell contesta amb un somriure: “simplement David”.
