Manel Haro. Barcelona / @manelhc
L’escriptora sèrbia resident a Londres Vesna Goldsworthy (Belgrad, 1961) ha fet la seva particular versió d’El gran Gatsby de Francis Scott Fitzgerald. Així ho explica ella mateixa en la seva novel·la que ha titulat Gorski (Angle/Edhasa), nom rus especialment escollit perquè resulta un equivalent sonor a Gatsby (com a curiositat, l’edició italiana es titula Il grande Gorsky). El protagonista és un eslau que ha arribat a Londres amb una estratosfèrica fortuna l’origen del qual es desconeix, tot i que s’intueix que té relació amb negocis il·legals. De fet, algun personatge li retreu a Roman Gorski que la seva impressionant riquesa, que compta amb una illa grega de propietat i diverses mansions arreu del món, prové del tràfic d’armes.
Qui ens explica la història d’en Gorski és Nikola Kimović, un immigrant serbi que treballa en una llibreria en un barri ric de Londres. En Nikola té una vida força monòtona, a fi de comptes viure a la capital anglesa no és fàcil quan aterres sense gaires recursos, i el narrador ha de fer llargues jornades laborals a canvi d’un sou més aviat minso. La llibreria és un espai desendreçat amb una clientela més o menys fidel, però insuficient per mantenir el negoci. Tot canvia, però, quan entra per la porta en Gorski, home de bona planta, elegant i poderós que informa que s’està construint una espectacular residència al costat del riu Tàmesi i que vol tenir la millor biblioteca d’Europa, costi el que costi. Així és com fa un primer pagament de dues-centes cinquanta mil lliures esperant rebre primeres edicions, llibres signats i volums d’aquells que semblen impossibles de trobar.
En Nikola posa fil a l’agulla juntament amb l’amo de la llibreria i comencen a cercar en llibreries i cases de subhastes de tot el món. D’aquesta manera, la relació entre Nikola i Gorski s’anirà fent més estreta, cosa que permetrà el llibreter saber alguna cosa més de la vida i les intencions del rus. Poc a poc en Nikola s’introduirà en l’alta societat londinenca, tan diferent de la vida modesta que ell té. Lluny de semblar un paradís, veiem que el luxe i els diners no poden garantir la felicitat i que el món de les experiències exclusives té tantes trampes, potser fins i tot més perilloses, com la vida mundana. Aquest retrat de Londres és en bona mesura el que interessava a l’autora, de fet ella mateixa explica el protagonista no és tant en Gorski sinó la capital anglesa.
Cal dir que aquesta no és una novel·la de misteri tot i que al principi en Gorski sigui una figura enigmàtica. L’encàrrec de formar una ambiciosa biblioteca particular no portarà al lector a aventures increïbles perquè aquesta feina és l’excusa que utilitza l’autora per posar en marxa la seva història. Una vegada activat el mecanisme narratiu, la biblioteca passa a un discret segon pla. Allò que realment nodreix el relat és la relació entre els diversos personatges i la lluita personal d’en Gorski per aconseguir el seu objectiu real. Malauradament, la novel·la va perdent força poc a poc i els personatges es desdibuixen molt ràpidament. La figura del rus és massa exagerada i les accions són moltes vegades inversemblants.
Percebo també una manca de traça a l’hora de narrar per part de l’autora, poca consistència narrativa que fa que els fets no siguin gaire interessants. En diverses parts de la novel·la m’he perdut entre l’avorriment i la confusió, aquella sensació amb la que rellegeixes alguna pàgina diverses vegades sense tenir molt clar si has entès bé el que vol dir l’autora o és que ja no tens cap interès a entendre-la. Com més ens apropem al desenllaç, més trontolla la història i més es desinflen els personatges, com si Vesna Goldsworthy hagués volgut afegir ritme portant el relat al terreny de l’impossible. D’aquesta manera, les darreres pàgines són segurament les més feixugues de la novel·la. Potser l’autora podria haver acabat abans, podria haver-se estalviat algun gir argumental innecessari o podria haver deixat una mica de misteri al voltant d’en Gorski.
