El MNAC exposa la «nova fotografia» de Marianne Breslauer

Fins el 29 de gener es pot visitar l'exposició dedicada a la fotògrafa alemanya, primera mostra sobre ella feta a Espanya

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Encara es pot veure, fins a finals de gener, l’exposició que el MNAC ha dedicat a la fotògrafa Marianne Breslauer (1909-2001). Breslauer va ser una representant de la Nova Fotografia, forma part d’una generació de notables dones fotògrafes alemanyes, tot i que la seva vida professional, en aquest àmbit, va ser breu, tot just dotze anys. A l’exposició s’hi poden veure 127 imatges, algunes d’elles excepcionals i d’altres més banals, lligades als seus viatges, en un dels quals va passar per Catalunya, Navarra, Andorra i el País Basc, l’any 1933. Moltes d’aquestes fotografies eren inèdites fins ara.

Breslauer pertanyia a una família burgesa, culta, d’origen jueu, tot i que absolutament assimilada. Malauradament el nazisme va escapçar la seva activitat i es va veure obligada a exiliar-se. Malgrat pertànyer a una família benestant en el seu exili va topar amb dificultats de tot tipus. La seva figura es va redescobrir en els anys 80, algunes de les fotografies que va fer s’han recuperat i d’altres s’han perdut. Casada amb un marxant d’art, amb qui va tenir dos fills, es va dedicar a aquesta tasca, encara més en quedar vídua, en els anys seixanta. En l’actualitat les fotografies de Breslauer es poden veure en col·leccions i museus rellevants i se li han dedicat exposicions diverses. La darrera va ser a Berlín, el 2010. També s’han fet diferents exposicions a Suïssa, el seu país d’acollida, on va viure des del 1939 fins a la seva mort, el 2001.

L’exposició del MNAC és, però, la primera que se li dedica a nivell individual, motivada pel fet del seu viatge a Espanya, el 1933, acompanyada de l’escriptora Annemarie Schwarzenbach (1908-1942). De retorn d’aquest viatge, realitzat per encàrrec d’una agència, Breslauer no va poder publicar les seves fotografies, pel fet de ser jueva. Ho hauria pogut fer amb pseudònim però no ho va voler. Era la gran època de les revistes il·lustrades i algunes revistes suïsses van donar a conèixer aquelles fotografies, acompanyades dels textos de Schwarzenbach. En l’exposició se’n poden veure cinquanta-una, corresponents a aquest viatge, així com d’altres fetes a París, el 1929 i en viatges a Itàlia i Palestina.

Més enllà de l’obra concreta de la fotògrafa l’exposició és una immersió per aquells anys en què tot semblava canviar i millorar, sobretot la imatge de la dona i les seves possibilitats en la societat del moment. Ens ensopeguem amb personatges rellevants, una gran majoria de les elits alemanyes del moment i paga la pena parar atenció a les seves biografies o esbrinar sobre aquells que no ens siguin tan coneguts. A l’exposició hi ha unes fotografies que Breslauer va fer a infants marginals, gitanos, gent del circ, però cal pensar, com la mateixa autora va manifestar, que no estaven motivades per cap preocupació social sinó per l’atracció que aquells móns nòmades provocaven en la gent com ella. Malgrat això, les fotografies tenen avui un gran valor testimonial.

La fotògrafa va manifestar en alguna ocasió que el viatge a Espanya no li va deixar una gran petja emocional, al contrari del que li va passar amb Itàlia. La seva motivació per venir va ser, en part, literària, a causa de l’èxit de llibres com Fiesta, de Hemingway, per exemple. Era aquella una Espanya de contrastos, rància, però amb l’afegit esperançador dels canvis polítics que la República propiciava. Malauradament, ja sabem com va acabar tot, a Espanya i a Alemanya.

Per motius d’espai no es poden veure a l’exposició les diferents revistes que van publicar fotografies de Breslauer. La comissària de l’exposició ha estat Mercedes Valdivieso, professora de la Universitat de Lleida i si hi ha ocasió de fer la visita amb  ella paga la pena, ja que ha treballat a fons el personatge i el context i en pot explicar un munt d’anècdotes complementàries molt interessants. Tot i que París s’enduia la fama i era tot un mite, aleshores, que també va fascinar gent com Breslauer, moltes iniciatives i moviments culturals i artístics havien sorgit a Berlín.

 

________

Marianne Breslauer. Fotografies 1927-1938 / MNAC (Parc Montjuïc, s/n) / Fins el 29 de gener de 2017 / www.mnac.es

Categories
ART
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES