Nicola di Padova. Barcelona
Què passaria si la Terra perdés la seva lluna? O, millor dit, què passaria si la lluna esclatés i amenacés la nostra supervivència? Un dia, sense cap raó aparent, la lluna explota en set trossos que a poc a poc comencen a xocar entre ells i a caure sobre la superfície de la terra. En aquest escenari apocalíptic els científics prediuen la vinguda de 5.000 anys de “pluja sòlida”, durant els quals els trossos de lluna cauran en l’atmosfera destruint el nostre planeta i tota la seva població.
No hi ha aquí plans heroics a l’estil holliwoodià, no hi ha manera de salvar la Terra; si volem sobreviure, l’únic que ens queda per fer és fugir a l’espai construint una “arca núvol” fora de l’atmosfera de la Terra on donar refugi al major nombre de persones possible, intentant respectar els factors socials i protegir la cultura i la història de la humanitat. A Seveneves, Neal Stephenson, uns dels grans autors contemporanis de la ciència-ficció, imagina un escenari catastròfic interessant i original, i desenvolupa, a més, un pla científicament correcte i detallat per salvar el gènere humà de la seva pròpia extinció. No és casualitat que aquesta novel·la fos seleccionada per la short list del premi Hugo a la millor novel·la del 2016.
Seveneves és una obra massiva que narra 5.000 anys d’història, començant per la desintegració del nostre satèl·lit, seguint per la fugida a l’espai i arribant a explicar-nos el llunyà futur del gènere humà. El punt central del llibre no és tant l’acció, sinó que l’autor deixa el pes de les escenes als personatges i les seves relacions, les seves pors i reaccions en un ambient claustrofòbic com el de l’arca núvol. Són molts els personatges protagonistes, des del principi Stephenson narra els esdeveniments a través de “Doc” Dubois, el científic que primer teoritza sobre la “pluja sòlida” i la fi de la humanitat; Dinah, l’astronauta de la ISS especialitzada en robòtica; Markus, el comandant de l’arca núvol; Júlia, l’odiosa presidenta de Estats Units, i molts més. Els embolics i els problemes polítics entre els personatges representen el motor principal de la narració, i és impossible no aprendre a estimar i patir per ells en les seves lluites per la supervivència a l’espai.
No és fàcil descriure aquesta obra sense revelar massa informació, però podríem dir que Seveneves és com un blockbuster americà en versió paper, encara que té alguns defectes. Stephenson, com altres grans autors del gènere ciència i ficció més “hardcore” (per exemple Kim Stanley Robinson), és un amant dels detalls i clarament sap del que està parlant quan escriu sobre maniobres espacials, sobre delta V i sobre tota una sèries d’explicacions científiques i físiques que poden ser avorrides o poden fer la lectura fatigosa per a qui en busca una de més lleugera i ràpida. Això, però, no impedeix que aquest sigui un llibre que no pot faltar en les col·leccions dels amants del gènere i que demostra que per escriure una bona història no cal recórrer a naus espacials o alienígenes, l’enemic principal pot ser quelcom tan familiar com la lluna. Recomano, doncs, aquest Seveneves, que ha estat publicat en la col·lecció Nova d’Ediciones B –amb traducció de Pedro Jorge Romero- en una edició en tapa dura i sobrecoberta, i que ha cridat l’atenció del director de cinema Ron Howard i el productor Brian Grazer que es faran càrrec de l’adaptació a la gran pantalla.
