Una novel·la sobre Barcelona

A 'Barcelona!', Grégoire Polet fa una retrat de la ciutat i hi reflecteix el moviment dels indignats i l'alça de l'independentisme

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Grégoire Polet (Uccle, 1978) és un escriptor belga en llengua francesa, doctor en Lletres per la Universitat Catòlica de Lovaina i especialista en literatura espanyola. Té la sort de poder-se dedicar a temps complet a l’escriptura i de poder residir als llocs que descriu: Madrid o, en aquest cas, Barcelona.  Aquesta és la seva darrera novel·la i ha sortit en català a Angle Editorial amb traducció d’Albert Mestres. Encara no hi ha traducció al castellà, l’original en francès ha estat publicat per la prestigiosa Gallimard.

La novel·la ens immergeix en un mosaic complex, és una obra coral que aplega un petit formiguer de personatges de diferents tarannàs i classes socials, se situa en l’època recent dels moviments dels indignats, i reflecteix coses ben actuals, com ara l’independentisme en alça. De fet l’autor vincula d’alguna manera totes dues coses amb la crisi econòmica. La novel·la transcorre, més o menys, entre el 2008 i el 2012. La celeritat amb la qual tot passa fa que fins i tot en recuperar aquest període relativament recent ens adonem de com algunes reflexions dels personatges ja pertanyen al passat.

Barcelona és per a Polet una ciutat viva on tot sembla convergir, en la qual fins i tot el turisme és fruit de l’ambició col·lectiva urbana. Barcelona!, però, no és ben bé una novel·la de tema polític, tot i que la política sura per molts racons i alguns personatges ens n’evocaran d’altres de ben reals. L’escriptor intenta bastir un estil propi que defuig la linealitat, en un mateix fragment ens ensopeguem amb personatges diferents que ens expressen, de forma en ocasions una mica confusa, els seus pensaments. Aquesta manera de fer no és totalment nova tot i que Polet li atorgui el seu propi segell, la vam començar a trobar en els primers llibres dels autors del Boom, ja fa uns quants anys.

La novel·la s’inicia amb la sortida al mar d’un navegant solitari, una mica simbòlic, fins i tot pel que fa al seu nom, Pere Català. En alguna entrevista l’autor ha comparat l’activitat del navegant amb la seva, ja que quan inicia un llibre no sap ben bé com acabarà. També, doncs, en certa manera, l’escriptor fa una feina de navegant solitari. A la narració ens hi trobem una mica de tot: futbol, modernisme, desencant juvenil, resistència al canvi i fascinació per aquest mateix canvi. En ocasions el llibre, com molts dels que es publiquen actualment, sembla contenir fragments destinats a poder endegar una ruta literària, d’aquestes que avui proliferen en excés.

Polet també havia escrit poesia i els títols dels capítols, si s’ajunten, conformen un poema breu. A la novel·la sura la fascinació pel món urbà, en aquest cas el de Barcelona. A les ciutats resulta més fàcil assolir sentiments europeistes que no pas la resta del territori, les grans ciutats tenen vida pròpia més enllà dels estats i conformen senyals de pertinença evidents, lligades als barris de cadascú, que són, així mateix, mons diversos. Barcelona ha estat moltes vegades i des de fa dècades una ciutat atractiva per als autors estrangers, aquesta atracció ha tingut alts i baixos i ara sembla haver revifat amb força. A través d’una vintena de personatges, les vides dels quals convergeixen en determinats moments, l’autor fa seva aquella teoria segons la qual en sis passes a tot estirar la gran majoria de gent té algun tipus de relació.

És evident que Polet té grapa i talent però tantes històries no acaben d’aprofundir del tot, enmig d’una mena de vertigen constant que pot arribar a marejar una mica els lectors. El ritme del llibre és, a la vegada, una troballa i una servitud. Polet entra a fons en el món urbà de Barcelona però de forma inevitable és la seva una Barcelona mirada des de fora, encara que hi hagi romàs durant molts anys, això es palesa en algunes referències a indrets com ara l’antic Barri Xino, els límits del qual se li escapen una mica. És clar que als barcelonins també ens fa falta que ens mirin i expliquin des de fora, encara més quan ho fan amb respecte i admiració, com és el cas.

Més enllà dels estats-nació, els quals, segons l’autor ha manifestat en algun moment, van de baixa, les persones que viuen en ciutats se senten més que res de la seva ciutat i les ciutats, aquest món urbà que Polet transforma en matèria literària, complex i divers, fa que aquest llibre extens i trepidant es llegeixi amb interès, curiositat i admiració per l’esforç, malgrat algunes ingenuïtats i potser un excés d’ambició a l’hora de conformar l’univers humà que es belluga, viu i estima pels nostres carrers.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES