Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Obeses porta a l’escenari del Teatre Romea l’òpera-rock Verdaguer, ombres i maduixes, basada en els textos i la figura de Jacint Verdaguer, el més gran poeta del segle XIX català. L’obra va ser estrenada a Vic en la clausura de ‘Vic, capital de la cultura catalana 2016’. La idea original de crear aquest espectacle partí de dos osonencs i entusiastes verdaguerians, Pere Tió i Pep Paré, autors, juntament amb Antoni Font-Mir i Jaume Coll Mariné, del llibret al qual hi ha posat música Arnau Tordera, cantant, guitarrista i compositor del grup Obeses, que és també qui signa la direcció musical. La direcció escènica és d’Antoni Font Mir i Pep Paré.
El repartiment l’encapçalen Arnau Tordera i Ferran Frauca que donen veu al Verdaguer jove i el Verdaguer vell. Xuel Díaz, Laia Alsina, Laura Pau i Maria Cirici interpreten els personatges femenins de la Roser del mas d’Heures, na Guideta, na Mireia i la Paula; mentre que Miquel Malirach, Ernest Garrido, Xevi Freixa i Robert Puig encarnen el personatges masculins d’en Jep Morgades, Jordi, Vicenç i Joan, els companys juvenils d’en Cinto. La música és interpretada en directe pels components d’Obeses Arnau Burdó (teclats), Jaume Coll Mariné (baix elèctric) i Maiol Montané (bateria), acompanyats per Jordi Matas (piano) i Guillem Plana (guitarres).
Verdaguer, ombres i maduixes es basa en proses autobiogràfiques i una selecció de fragments de poemes de Jacint Verdaguer, amb els quals construeixen un fil argumental que mostra el contrast entre un Verdaguer jove i terrenal amb un Verdaguer vell, savi i desenganyat. «El llavi de maduixa de la Roser és la vida, i la missió d’una obra magna també és la vida». La vida també està representada per la força de la joventut en l’entorn natural, pels companys de seminari i d’espellofada, per la força de la poesia i per tot allò que floreix simbòlicament en el paradís iniciàtic. Però, com ens diuen, a l’altra banda del mirall hi ha les ombres, la tensió entre el triomf i la catàstrofe, les tensions vitals difícilment solubles que ens presenten la personalitat de Verdaguer com el que fou, un home sempre en tensió i tocat pel do diví de la paraula poètica.
El segle XIX s’uneix al XXI
Jacint Verdaguer, el més gran poeta del segle XIX català, protagonista d’una òpera rock? Sí, definitivament, perquè és una manera esplèndida d’aproximar la figura i l’obra de Verdaguer al context actual i a un públic jove. Com afirmen Pep Paré i Antoni Font Mir, l’obra ens permet d’endinsar-nos en l’obra juvenil del poeta de Folgueroles, en bona part desconeguda del gran públic. El Verdaguer de Jovenívoles i dels Amors d’En Jordi i Na Guideta ens convida a la frescor lírica dels conflictes sentimental propis de la joventut: el desig per la Roser del Mas de les Heures, la tensió amb l’hereu antagonista, l’universal del desengany amorós… Paral·lelament, assistim al procés en què el poeta construeix l’ideal del paradís de la joventut estretament lligat a un paisatge natural i humà, i el do de la poesia se li revela com la més alta missió.
Verdaguer és autor d’una obra immensa i calidoscòpica, a la qual s’hi adequa la dramatúrgia i el disseny del muntatge que presenta Obeses, també en forma de calidoscopi de fragments. Dels textos juvenils als poemes èpics, el Canigó i L’Atlàntida; del Càntic dels càntics al cicle de Les flors del calvari; d’Al Cel a La Pomerola… Dels somnis juvenils de l’estudiant a les ombres de la vellesa desenganyada per les traïcions, en què el poeta es qüestiona el sentit de la existència. També Obeses és un grup versàtil i calidoscòpic. En paraules d’Arnau Tordera, “l’obra de Verdaguer és quantiosa en nombre i en la dimensió pròpia dels textos i defuig absolutament el que és el concepte de la cançó contemporània. El que vam fer és extreure’n els elements més importants per tal que poguessin ser peces musicals contemporànies. Els textos s’entrellacen entre ells i hi ha referències diverses. Qui conegui Verdaguer amb certa profunditat en gaudirà molt, i qui no el conegui tindrà l’ocasió de descobrir-lo.”
Lo cor de l’home és una mar
Verdaguer, ombres i maduixes és un espectacle ambiciós per l’inusual contrast entre els textos i els versos del poeta de Folgueroles i la música contemporània ben interpretada pels cantants i els músics, i subratllada per una posada en escena plena de frescor i de vitalitat. L’espai escènic es basa principalment en l’atmosfera intensa que creen els efectes de llum dissenyats per Antoni Font-Mir. L’obra és plena de força i de passió amb alguns moments especialment vibrants com el solo de l’hereu, el poema sum vermis, i sobretot els finals de la primera i la segona part on ressonen de manera impressionant dos versos del «Cant de Gentil» de Canigó: «lo cor de l’home és una mar / tot l’univers no l’ompliria». Dos versos del millor de Verdaguer i de la poesia romàntica occidental.
En efecte, qui conegui Verdaguer amb certa profunditat en gaudirà molt i qui no el conegui tindrà l’ocasió de descobrir un dels més grans poetes de la literatura catalana. El muntatge és fidel a l’esperit de l’enorme popularitat de Verdaguer com a poeta estimat pel poble. Convertir-lo com fan Obeses en el protagonista d’una òpera-rock és un esplèndid homenatge i un senyal de normalitat cultural que cal aplaudir.
___________
Verdaguer, ombres i maduixes / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Textos de Jacint Verdaguer / Direcció d’Antoni Font-Mir y Pep Paré / Idea original de Pere Tió y Pep Paré / Fins el 5 de març de 2017 / 1 hora i 40 minuts / De 18 a 24 euros / www.teatreromea.com
