Apocalipsi alienígena

Yancey tanca la trilogia juvenil 'La cinquena onada' amb 'L'última estrella', on imagina la invasió del món d'extraterrestres
rick yancey l'ultima estrella

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA


A L’última estrella (Molino), novel·la que tanca la trilogia de La cinquena onada, el lector torna a trobar a la humanitat lluitant per sobreviure, per recuperar allò que li han tret: la seva vida i el seu planeta, una humanitat encarnada per Cassie, Zombi, Hacha,… i la resta de supervivents que el seguidor d‘aquesta saga ja coneix. El llibre comença on es va quedar El mar infinito: part del grup continua resistint a la casa de Grace, mentre l’altra part…. què els hi haurà passat a l‘altra part? I, per si calia una mica més d’emoció, aquesta vegada només queden quatre dies perquè arribi el veritable final, perquè los otros culminin el seu pla.

Rick Yancey reviu aquí, per posar el punt i final a  la seva trilogia, aquests herois de carn i ossos que ja coneixem, joves que un dia anaven a l’institut, tenien exàmens, cites i família i ara, després de la invasió alienígena, ho han perdut tot, o potser no, perquè ells representen l’esperança de tota la humanitat. A través dels seus ulls l’autor nord-americà aprofita per obrir una reflexió sobre els vincles, els sacrificis, l’amor i el coratge; en definitiva, sobre tot allò que ens fa éssers humans. Això és possible, en part, perquè Yancey dedica cada capítol a un personatge i els narra en primera persona, la qual cosa facilita al lector que estableixi empatia amb ells i que connecti amb la història molt íntimament.

Podem dir que la vertadera història de L’última estrella està en els seus personatges, els quals han evolucionat coherentment al llarg dels tres llibres. Uns personatges que són presentats per l’escriptor en un context apocalíptic, on es respira degradació i on la destrucció i la desolació campen a tot arreu. Coves, cases abandonades, carrers desèrtics i silenciosos són el marc d’aquesta trilogia, un paisatge hipnotitzador i tan ben dibuixat que aconsegueix traslladar al lector a l’epicentre de la novel·la.

Cert és que els protagonistes són els pilars fonamentals de la novel·la, però també és cert que es troba a faltar una mica més de presència dels altres personatges, els causants de l’alarma, els malèvols alienígenes que han envaït el nostre planeta. Rick Yancey els deixa en aquest últim llibre en un excessiu segon pla, com si ells no tinguessin res a veure amb el que passa. I això fa que a estones la trama en si sigui massa superficial, poc profunda, com si el lector esperés constantment que el llibre arranqui de veritat d’un moment a l’altre.

Tot i això, l’obra es llegeix a un bon ritme, hi ha acció – tot i que podria haver-ne més-, tensió, emocions, i unes dosis ben contades de romanç adolescent, és clar. Al principi es fa una mica lent, potser més referències per ajudar al lector a reprendre la història ajudarien a millorar aquesta sensació. Conforme s’avança en la lectura, però, augmenta la curiositat del lector per saber com acaba aquesta lluita en la que està en joc la humanitat. També ajuda molt a la fàcil lectura de L’última estrella l’estil de Yancey, qui torna a demostrar una manera de narrar molt intel·ligent, madura, solida i cuidada, amb dosis adequades d’ironia i metàfores que encaixen perfectament, sabent també com adaptar el llenguatge a cada perfil de personatge.

I com a bon llibre que tanca una sèrie, el final encara pren més rellevància que en qualsevol altre llibre. En aquest cas, Yancey assoleix l’objectiu, perquè si el més destacable del llibre (i de la trilogia sencera) són els seus carismàtics i dispars personatges, sense dubte segur que també ho és el seu final. Un final que no deixarà indiferent a cap fan d’aquesta sèrie. És d’aquells desenllaços que es queden gravats i que, agradi més o menys, és molt coherent. Yancey ha sabut trobar per a la seva obra un tancament que conclou amb consistència una història que ja compta amb seguidors incondicionals.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióInfantil i juvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES