Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Agatha Christie ha tornat al Teatre de Raval, després de l’èxit de Testimoni de càrrec. Alguna cosa deu tenir aquesta autora incombustible quan també a l’Apolo repeteixen, amb una altra de les seves obres emblemàtiques, Y no quedará ninguno. La sala del Raval té un encant especial, lligada a l’indret, a la seva història, a les seves dimensions i a la grapa en conservar l’estructura tradicional dels teatres de sempre. L’autora anglesa troba aquí un escenari adient al seu encant decadent i a les seves històries que esdevenen un joc i que encara que ja coneguem, sigui a través de les novel·les o de versions televisives, ens tornen a atrapar una vegada i una altra.
Si a Testimoni de càrrec es convidava el públic a participar, fent de jurat, aquí se’ls repta a endevinar l’assassí, amb la perspectiva de participar en un sorteig en el qual et pot tocar un sopar i entrades per a l’espectacle. El muntatge és tradicional, no podia ser d’una altra manera. La visita inesperada comença amb un personatge perdut en una nit de boira, el qual arriba a una casa aïllada i benestant i s’ensopega amb un cadàver. A partir d’aquí es desenvolupa una trama coneguda, sempre eficaç. Uns quants sospitosos, un difunt que s’havia buscat el seu final i una estona de teatre de sempre i per a tothom, que explica que aviat s’acabin les entrades i que fa preveure una llarga temporada en cartell.
Això no fora res, però, sense uns actors intel·ligents i professionals, amb una llarga trajectòria en aquesta feina, una dicció precisa i acurada, i conscients del to que ha de tenir una obra d’aquestes característiques, amb Empar López i Jordi Coromina en els papers més rellevants i on el més jove de tots, Gerard Clavell, ja amb un currículum interessant al darrere, ens sorprèn amb una interpretació excel·lent, en un paper que té la seva dificultat, a causa de les característiques del personatge interpretat. La resta del repartiment compta amb Manel Solàs, Lluís Altés, Muntsa Tur, Carme Capdet, Bernat Muñoz i Àngel Amazares, tots ells actors amb un rodatge llarg i eclèctic. La direcció és de Pau Guix.
La visita inesperada és una obra per a tothom, per a aficionats al teatre i per a aquells que no ho són tant, els arguments d’enjòlit, negres amb moderació i sense una violència excessiva, tenen el seu atractiu i, en això, Agatha Christie continua sent, amb raó, la primus inter pares. El temps ha reduït alguns dels valors dels seus arguments, sovint artificiosos de forma intencionada, però n’ha potenciat d’altres, com ara la recreació de l’època en la qual es van escriure, amb el rerefons de les guerres al darrere. Les trames convencionals a l’entorn d’un crim amaguen, en ocasions, el pes específic en l’observació dels personatges i en la seva psicologia. En el muntatge del Raval l’ambientació temporal està potenciada per l’evocador vestuari de la protagonista.
La visita inesperada, al contrari que altres obres de l’autora, ja va néixer per al teatre, l’any 1958, i després va passar a novel·la, de la mà de l’escriptor Charles Osborne, qui va fer d’altres adaptacions d’obres de l’escriptora. La versió traduïda que es pot veure al Raval és obra de Tamar Aguilar. El teatre del carrer del Carme, amb la seva programació diversa, oberta a projectes joves i a propostes més tradicionals, com aquesta, ha esdevingut ja, sense fer massa soroll però de forma sòlida, un indret de referència en el context teatral de la ciutat.
__________
La visita inesperada / Teatre del Raval (c/ Sant Antoni Abat, 12) / Director: Pau Guix / Text d’Agatha Christie / 120 minuts / De 10 a 22 euros / www.teatredelraval.com
