Manel Haro. Barcelona / @manelhc
Aquests dies, la galeria d’art de Sitges Out of Africa exposa l’obra de Kobina Nyarko, un pintor nascut i resident a Takoradi (Ghana) l’obra del qual destaca perquè proposa una reflexió sobre el món marí, concretament sobre la relació que s’estableix entre els peixos i les persones. Els seus quadres, pintats amb diferents materials i tècniques, salten a la vista ràpidament perquè tenen uns colors molt vius, en els quals predominen els blaus, i perquè els protagonistes absoluts són grans bancs de peixos. Quan estem davant d’algun dels seus quadres, veiem aquest atapeïment de petits peixos de colors que neden en totes direccions en un mar immens que no veiem, però sí que intuïm. Observem que hi ha diverses capes que atorguen una profunditat a les obres, una sensació que l’artista aconsegueix també gràcies al joc de la llum. Normalment, en aquests quadres, hi ha un fals desordre, sembla que cada petit element va a la seva, però una mirada més pausada permet veure un punt central, un focus sobre el que giren els peixos, ja sigui a través de túnels o remolins.
Diu la galerista, Sorella Acosta, que Kobina Nyarko va passar molt de temps observant i treballant amb els fons marins, preocupat pels peixos, i que les seves obres estan plenes de simbolisme, que estableixen un diàleg amb el públic, gràcies precisament als ulls d’aquests animals que miren i interpel·len a qui està a l’altra banda, a les persones que contaminem els mars, els seus hàbitats. És per això que la seva producció vol animar a reflexionar sobre el que les societats estem fent amb els entorns naturals i avisa, d’alguna manera, que si no fem una explotació més responsable dels seus recursos, ens quedarem sense moltes espècies. És per això que en els quadres de Nyarko no veiem el mar, sinó només peixos que omplen tot el quadre: “No m’interessa que el públic miri els blaus de l’oceà, o els vaixells, només peixos”, diu l’artista en una entrevista que li van fer fa cinc anys i que es pot trobar a YouTube.
Nyarko es declara una persona feliç, afortunada per haver nascut, i diu que en la seva ment hi ha l’alegria de la creativitat constant. “Quan pinto, em sento un peix més, sóc part de la família, part de l’experiència del moviment”, afegeix el pintor africà que va decidir fer camí amb aquestes temàtiques quan després de pintar els primers quadres, aquests es van vendre ràpidament i la reacció de la gent al veure’ls el va convèncer definitivament. L’artista explica que dedica cada dia entre tres i sis hores a la seva obra i cada peça li porta aproximadament un any, cosa que s’entén al veure el nivell de detall que hi ha en els seus bancs de peixos.
Reconec que no coneixia res de Kobina Nyarko, encara que és un dels grans exponents de la pintura africana actual. Tot i que la galerista d’Out of Africa em va assegurar que era una aposta segura per la solidesa de la seva obra, i perquè als seus 46 anys, el pintor ja té una trajectòria a les seves esquenes, però encara té camí per recórrer i seguir creixent, vaig decidir preguntar a un altre galerista de Madrid, conegut meu. Per a sorpresa meva, ell sí el coneixia, havia vist els seus quadres exposats en una de les edicions de la Documental de Kassel (Alemanya), una de les fires d’art contemporani més importants del món. Ell em va confirmar que és un artista amb molta projecció, prou reconegut dintre i fora d’Àfrica, però que, sempre, el més important és el valor emocional que cada persona atorga a l’art, la connexió que s’estableix entre obra i observador. I jo, davant dels quadres de Kobina Nyarko, em sento totalment absorbit, hipnotitzat. Val la pena apropar-se a la galeria Out of Africa de Sitges i fer una capbussada en els mars de Nyarko. L’exposició es pot veure fins aquest 15 de juliol.
Detall de ‘Work and rest’, Kobina Nyarko (2018)
____________
Save the oceans: Kobina Nyarko / Galeria Out of Africa (C/ Nou, 1) / Fins el 15 de juliol de 2018 / Entrada gratuïta / outofafricagallery.com
Oh, què bonics, m’encanten.