El periodista i escriptor britànic Paul Mason té clar que el capitalisme que hem viscut en els darrers anys està en transició. El que no sembla tan evident, però, és cap a on ens està portant aquesta transició. Vivim temps de revolucions digitals i de lideratge de les grans empreses tecnològiques, cosa que preocupa a Mason, ja que considera que aquests suposats avenços estan creant un xoc entre tecnologia i societat; vaja que una cosa va més ràpida que l’altra i que arribarà un moment en què la societat haurà d’assumir reptes importants, com que “no hi haurà feina i sous per a tothom” i que “caldrà fer polítiques intensives de reciclatge i zero emissions”. L’autor del llibre Postcapitalismo: Hacia un nuevo futuro (Paidós) porta anys alertant dels riscos del canvi climàtic, motiu pel qual denuncia sempre que pot els discursos d’una extrema dreta que nega aquest fenomen, una postura aquesta que lidera el president nord-americà, Donald Trump.
Davant de les polítiques que protegeixen un capitalisme agressiu, Mason celebra iniciatives com el Green New Deal, un conjunt de propostes per abordar l’escalfament global i la crisi econòmica. “Per fi algú s’atreveix a imaginar les coses d’una manera tràgica!”, apunta Mason, que per altra banda lamenta que alguns dels horitzons d’aquesta iniciativa hagin estan limitats pels dubtes que genera respecte a possibles escenaris de futur: Podrà els Estats Units adaptar-se a una nova política d’emissions? El capitalisme podria aguantar l’embat algunes de les propostes? Perillarien els acords globals multilaterals? Davant d’aquestes preguntes, l’escriptor assegura que “cal lluitar contra la dreta, cal lluitar per salvar el planeta”. I és que Mason té clar que algunes de les ideologies que en els darrers anys han vist augmentada la seva popularitat són un obstacle en la batalla contar el canvi climàtic.
Mason -el pensament del qual està arrelat en les tradicions marxistes- diu que va escriure el seu llibre per demostrar que hi ha una alternativa al capitalisme, però alerta que si bé s’està produint “una mort lenta del neoliberalisme dels darrers temps”, ara mateix s’està consolidant un nou capitalisme, encara que “no sabem quina mena d’economia tindrem després d’aquesta transició”. El que no dubta Mason és que hauria de ser l’Estat qui liderés els moviments i iniciatives que estan sorgint en aquesta etapa i que “la transició hauria de fer-se més enllà dels mercats”. Les seves paraules són clares: “vull que hi hagi un radicalisme i que l’Estat ho lideri”. Sobre el paper de l’Estat, l’autor considera que aquest ha de tenir més capacitat de predicció, però recorda -novament- que els feixismes i l’extrema dreta estan creant una disrupció que dificulta qualsevol avenç en aquesta direcció.
Encara que la conferència apuntava en tot moment als aspectes ja esmentats, l’eix de la seva ponència va ser el comentari de la novel·la Estrella roja, d’Alexander Bogdánov (1908), “la primera novel·la bolxevic de ciència-ficció” que imagina una societat comunista a Mart on no hi ha conflicte de classes ni pressions de cap mena. Quan aquesta societat veu que l’espècie humana no ha estat capaç d’enderrocar el capitalisme, proposen destruir la Terra. Mason trasllada aquest escenari a l’actualitat i es pregunta: “si observessin la situació econòmica que vivim ara, els marcians aniquilarien la humanitat?” Per respondre a aquesta pregunta, l’autor demana al públic assistent que es posi en la pell dels membres de la societat que viu a Mart i decideixin si triarien aquesta via o bé preferirien la colonització de Venus. El públic, armat amb papers de colors, prefereix l’opció menys radical, cosa que satisfà a Mason, qui recorda un dels missatges de Bogdanov: “encara que triomfés el comunisme, caldria seguir gestionant el planeta”.
