Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Rent, el mític musical dels anys noranta, molt premiat, traduït a bastament i convertit gairebé en un mite, ha arribat al Teatre Condal, de la mà de Daniel Anglès, que ja en va ser el protagonista l’any de l’estrena a Barcelona, el 1999, i que ja l’havia dirigit el 2016. Estarà al Condal fins a finals del mes de maig. Els anys han passat però molts elements del contingut narratiu de les històries que ens explica son ben actuals, joventut amb aspiracions que viu amb gran precarietat, okupes, indigents… La sida ja no és ben bé una condemna però potser està bé recordar que existeix i que cada any se’n detecten nous casos. Com és sabut, l’autor, Jonathan Larson, mort de forma prematura i inesperada, sense haver pogut gaudir de l’èxit assolit, es va inspirar en la seva pròpia vida i circumstàncies i, també, en La Boheme de Puccini, òpera a la qual manlleva, fins i tot, alguns dels noms dels protagonistes.
El títol fa referència al lloguer, aquest lloguer que els joves no volen o no poden pagar, un altre tema ben actual. El preu dels lloguers, en aquests darrers temps, s’ha tornat a disparar a les zones urbanes i, en general, a tot arreu. En el context de l’obra trobem tres parelles, cadascuna d’elles amb una orientació sexual diferent, i si avui hem normalitzat el tema també és habitual que persones del col·lectiu LGBT pateixin, de tant en tant, agressions, insults i rebuig. El muntatge posa en escena disset intèrprets, la gran majoria dels quals coincidents amb la producció de 2016, amb algunes incorporacions noves. A l’entorn del musical es faran activitats diverses, col·loquis, sessions alternatives i innovadores, concerts individuals dels diferents intèrprets i concursos el premi dels quals serà poder veure l’obra tantes vegades com es vulgui.
El treball i capacitat de tot l’equip i de la direcció resulta admirable, els actors i actrius estan constantment en escena, però potser cal incidir en un aspecte que ja es va comentar el 2016, una certa irregularitat entre les diferents veus que fa perdre alguns matisos de la història. I es que Rent és, de fet, una òpera-rock i les lletres s’haurien d’entendre, malgrat que ja en sapiguem l’argument. La música actual, i no tan sols en aquest cas, sovint amaga o enterboleix la paraula i aquí la paraula és també molt important. Tot i amb això, és tot un goig recuperar aquest muntatge, en el marc d’un Teatre Condal amb una orientació nova i una aposta decidida pel teatre musical contemporani. Rent és ja un clàssic i no ha perdut vigència, potser perquè el nostre món no ha evolucionat encara en el sentit que desitjaven en el moment de la seva estrena, més aviat, en ocasions, sembla fer passes inquietants cap enrere, i els joves no tenen avui més oportunitats ni menys dificultats que fa vint anys.
Cal recordar que l’any 1999 l’obra es va estrenar al Teatre Principal, un teatre amb una gran història que hauria de ser una joia barcelonina conservada amb cura i que ha patit alts i baixos diversos, sense que mai s’acabi de consolidar la seva recuperació. En aquella època semblava haver iniciat una etapa molt interessant, després de la seva rehabilitació, amb l’estrena d’aquell Rent i amb obres com La muerte de un viajante, precisament amb José Sacristán, que enguany tenim al Romea, en el paper de Loman. Aquella primavera teatral del Principal va durar poc i avui continuem sense saber què passarà amb el teatre ni en quina situació es troba exactament. Una llàstima.
________
Rent / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció de Daniel Anglès / Llibret, música i lletres: Jonathan Larson / Fins el 26 de maig de 2019 / 2 hores i 30 minuts / www.teatrecondal.cat
