‘Això ja ho he viscut’, un ‘déjà vu’ a la Biblioteca de Catalunya

Sergi Belbel dirigeix l’obra de J. B. Priestley, on sis personatges d’un hotel es trasbalsen quan un hoste avisa que arriba la tragèdia

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Quatre personatges, un misteriós físic alemany refugiat, un matrimoni benestant i un director d’escola coincideixen en un petit hostal rural del nord d’Anglaterra, regentat per un home gran i la seva filla. Sura la sensació de què alguns d’ells ja han viscut aquella situació, abocada a uns esdeveniments futurs que afectaran tots ells d’alguna manera. No entenc que determinades promocions incideixin en el suposat misteri del text, com si es tractés d’una mena de thriller convencional, tot i que filosòfic.

L’obra forma part de l’anomenada Trilogia del temps, de J.B. Priestley, amb Dangerous Corner i l’emblemàtica Time and The Conways. Aquesta darrera, juntament amb An Inspector Calls, la preferida de l’autor, han estat les més conegudes i representades a casa nostra. Els enyorats espais de teatre en castellà, emesos per la televisió fa anys, havien ofert sovint obres d’aquest gran autor. Això ja ho he viscut (I Have Been There Before) es va poder veure per TVE en dues ocasions, durant els anys setanta i en el 2000.

Priestley es va inspirar per aquesta trilogia en unes teories filosòfiques de John William Dunne, enginyer aeronàutic i escriptor  irlandès, a l’entorn dels somnis premonitoris i la naturalesa del temps, que van tenir un cert ressò durant la dècada dels anys trenta del segle passat. És possible que avui tingui més pes, pel que fa al contingut de l’obra, la temàtica relacionada amb com els nostres actes imprudents poden afectar molta més gent. L’obra té un fluix dialèctic important i una bellesa literària evident i potser ens semblaria una mica feixuga i antiga si no fos pel magnífic equip d’actors i actrius que la protagonitzen. Tots ells, dirigits per Sergi Belbel, estan excel·lents i cal remarcar l’acurada dicció i l’elegància de la traducció de Martí Gallén, en una època en la qual aquestes no son pas virtuts generalitzades.

Carles Martínez resulta extraordinari en el paper d’aquest doctor inquietant, i els seus diàlegs amb el personatge de Lluís Soler constitueixen una mena de moll de l’os de la trama i estan resolts de forma magistral. Roc Esquius, en el paper del jove professor enamorat, sembla en algun moment no trobar-se del tot còmode en el paper, com li passa a Sílvia Bel en determinades escenes, malgrat la gran expressivitat i sensibilitat de l’actriu. I és que potser l’autor no ens va acabar de saber explicar de forma convincent la rauxa amorosa que els empeny a canviar les vides dels seus personatges, de forma sobtada.

Míriam Alamany i Jordi Banacolocha son els bonhomiosos amos d’aquest hostal, enfrontats, cadascun a la seva manera, amb uns fets difícils d’entendre. L’obra aconsegueix emocionar i entendrir, tot i la seva durada, amb un sol entreacte. Cal recordar que la versió original, com la majoria d’obres de teatre de l’època,  en tenia dos i es desenvolupava al llarg de tres actes. L’obra ofereix, a més, l’oportunitat d’acostar-nos de nou a la interessant figura de J.B. Priestley, novel·lista, dramaturg i guionista, amb una vida molt interessant, lligada als fets més rellevants del segle passat, idees properes al socialisme i al comunisme i, en algun moment, decebut de la deriva de l’esquerra instal·lada al poder.

L’espai teatral de la Biblioteca de Catalunya és molt bonic i està ben resolt, ofereix moltes possibilitats, però els seients no son gaire còmodes i hi ha obres, com aquesta, que demanen més aviat també un escenari convencional. Malgrat això, cal reconèixer que els muntatges de La Perla 29 són sempre molt interessants, amb una programació diversa, que alterna els textos més contemporanis amb clàssics rellevants del segle XX.

 

_________

Això ja ho he viscut / Biblioteca de Catalunya (C/ Hospital, 56) / Text de J.B. Priestley / Direcció de Sergi Belbel / Companyia La Perla 29 / 2 hores i 30 minuts / Fins el 14 de juliol de 2019 / www.laperla29.com

Categories
DramaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES