Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Josep Pla s’ha convertit des de fa anys en l’escriptor que més he llegit. Vaig començar amb El quadern gris i tot just he finit el vint-i-dosè volum de l’Obra Completa amb El que hem menjat. Ara, en un to més divulgatiu que no pas literari, Xavier Febrés publica Josep Pla: sis amics i una amant de la mà d’Empúries. Febrés ja ens n’avisa: «dubto molt que Josep Pla tingués amics en el sentit generalment acceptat de la paraula, però un dels personatges que es va acostar més a aquesta condició durant la segona meitat de la seva vida va ser […] Josep Martinell». Jo, però, de l’únic amic que tenia coneixença era de l’Alexandre Plana, la resta eren, per mi, personatges fugaços d’El quadern gris —tret de l’editor Vergés i Aurora— amb més o menys protagonisme, que Febrés m’ha permès conèixer de primera mà. L’únic però del llibre és que, com que coneixia Martinell i sabia que va ser l’encarregat de metamorfosar l’estil de Pla (veieu l’entrada del 4 d’octubre del 1919 a El quadern gris) creia, de forma inequívoca, que el llibre anava relacionat amb l’estil de Pla, i no amb la biografia, com finalment queda enfocat el llibre.
Això no obstant, Febrés recull unes riques dades biogràfiques que permeten teixir una teranyina d’informació que encaixa com un trencaclosques. Els sis amics que presenta Febrés són, per ordre estricte d’aparició són: Alexandre Plana, Sebastià Puig, Josep Martinell, Albert Puig Palau, Manuel Ortínez, Aurora Perea i Josep Vergés. L’estil amb què presenta cadascú dels personatges permet llegir el llibre des d’un escàs o nul coneixement de Josep Pla. Podia fer d’aproximació —tot i que quedaria un xic feixuc— per la quotidianitat dels actes narrats. A Sebastià Puig, l’hermós, trobem un home peculiar, una mena d’ermità lul·lià, amb faccions primitives, que trenca amb els cercles que hom pot pensar que tenia Josep Pla, burgesos, adinerats, de tertúlies de cafè i debats literaris com Manuel Ortínez. L’hermós era un pencaire dels que ja no hi queden, amb un sentit de la solitud excepcional, de caràcter, i que va compartir més moments amb l’escriptor empordanès dels que apareixen a El quadern gris.
La peça de major atracció és, sens dubte, Aurora Perea, l’amant. La morbositat que s’hi desprèn ve donada perquè, com alguns sabran, a les trenta mil pàgines que conformen l’Obra Completa, Pla esdevé una persona hermètica pel que fa a les dones amb l’excepció d’Aurora. Això no obstant, ara podem descobrir les dones que passaren per la vida del palafrugellenc, amb primers amors de joventut com Esperança Suquet, italianes com Rosetta Lagomarsino, jueves com Aly Herscovitz o el primer casament, com el que contrau amb Adi Enberg.
Fet i fet, a Sis amics i una amant trobem moltes dades bibliogràfiques que hom podia desconèixer per aproximar-se al millor dietarista que ha tingut la literatura catalana. Un estudi en profunditat que deixa un llibre fàcil de resseguir, amb explicacions a l’abast de tothom i que, lluny de ser una publicació universitària —si ho hagués volgut fer, podria ser-ho—, esdevé un manual introductori a la vida planiana que tants llibres produeix darrerament.
