El passat 1 de maig del 2019 va ser una data rellevant en la història del Japó, ja que va suposar el final de l’era Heisei (que va durar trenta anys, des del 1989) i el principi d’una nova era imperial, la Reiwa («bella harmonia»), amb l’ascensió al tron del nou emperador Naruhito que va seguir a l’abdicació del seu pare Akihito. Aquest canvi generacional representa per als japonesos un moment important que permet fer una anàlisi de les darreres tres dècades, dels èxits i dels errors, i aprendre d’aquests enfront dels desafiaments futurs. Coincidint amb aquest canvi d’era, l’editorial Crítica va publicar La soledad del país vulnerable, de Florentino Rodao, una obra que ens dona els instruments necessaris per entendre la realitat contemporània d’aquest país tan llunyà, analitzant els errors que el Japó va fer al llarg de les últimes dècades, les lliçons que en va aprendre i aquesta característica pròpia de la població japonesa de reinventar-se i tornar a aixecar-se més forta que mai després de cada derrota o dificultat.
L’autor ens condueix a través dels últims 70 anys d’història del Japó: la seva narració comença en les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial, amb la derrota de les forces japoneses davant els Estats Units, les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, i l’inici de l’ocupació americana, que va durar fins el 1952. Es passa després als esdeveniments de la segona meitat del segle XX, amb el país intentant recuperar la seva llum internacional després de la derrota (el desenvolupament econòmic i industrial, les olimpíades de 1964, els anys de la bombolla econòmica a finals dels 80) fins els últim anys, en que el Japó és un país vulnerable que viu un moment de confusió i declivi a nivell polític i social. No falten, òbviament, unes anàlisi dels moment més tràgics de la història contemporània de la postguerra, com l’atac terrorista perpetrat per membres del grup Aum Shinrikyo el 1995, i el Triple Desastre de l’11 de març de 2011 amb el terratrèmol més gran en la història del país, que va generar un tsunami i va causar el desastre radioactiu de Fukushima.
La soledad del país vulnerable no es limita només a recopilar els esdeveniments més importants de les últimes dècades sinó que ens ofereix un passeig per la cultura i els diferents àmbits socials del Japó. Rodao dedica uns capítols a les religions, les festes populars i les cerimònies, com també a l’esport, la música, la vida quotidiana dels japonesos, el paper de les dones en la societat nipona, el problema dels suïcidis de massa, i molt més. El que fa d’aquest llibre una obra imprescindible és el fet que l’autor no es limita només a reunir dades i sobrecarregar les pàgines d’informació, sinó que ens dona un background essencial que permet entendre la mentalitat i el pensament dels japonesos, així com la seva cultura tan diferent a la nostra.
Cal afegir que Florentino Rodao té un coneixement del Japó de primera mà, és catedràtic acreditat a la Universidad Complutense de Madrid, amb un doctorat per la universitat de Tòquio i un altre a la Complutense, i autor de nombroses obres sobre el Japó (i Àsia en general) i la seva relació amb Espanya i Occident (el seu llibre Franco y el Imperio Japonés ha estat traduït també al japonès). L’autor va descobrir el Japó gairebé casualment el 1990 quan va marxar a Àsia per estudiar un màster i des d’aquell moment es va enamorar de la seva cultura, la seva història i de la seva població (a més del menjar, és clar).
La soledad del país vulnerable representa la culminació d’un treball fet al llarg de quatre anys durant els quals, a través de la unió dels seus estudis d’investigació i de les seves experiències personals al país del sol naixent, Rodao va perseguir l’objectiu ambiciós d’escriure una obra que oferís una finestra sobre la cultura i la història del Japó accessible per a tots els lectors. Un objectiu plenament aconseguit.
