Marta Planes. Lleida / @martaplanes
L’editorial Gallo Nero ha publicat el volum Una comedia siciliana, un recull de relats inèdits en castellà de l’italià Leonardo Sciascia, amb traducció de David Paradela. Els textos toquen diverses temàtiques, però la protagonista sempre és la mateixa: Sicília i més concretament el poble natal de Sciascia, Racalmuto. L’autor incideix en les misèries de la seva estimada terra: màfia, corrupció, injustícia, sorprenents canvis d’ideologia política, silenci, hipocresia… A la primera pàgina, l’autor explica la relació ambivalent que manté amb el seu poble: «cuando nos encontremos lejos de este pequeño pueblo en el que hemos nacido y vivimos, cuando por fin sintamos nacer dentro de nosotros el amor y la nostàlgia por las coses que hoy nos rodean y nos hastían mortalment –estas pobres cases apiñada, estas persones con las que nos cruzamos a diario- nuestro recuerdo logrará componer tal vez una de esas infantiles y tiernas construcciones en las que unos cubos de madera y unes figuritas de barro crean una afectuosa armonía; una pobre y hechizada harmonia.»
Podem classificar els 25 relats de diferents maneres. La primera, la que ha fet servir l’editor, és a dir, la cronològica: l’arc temporal abasta des del 1947 fins al 1975, per tant assistim a una notable evolució de la veu de l’autor des de l’estil encara convencional i encarcarat del jove que busca la seva veu fins a un narrador consolidat que, des d’una escriptura depurada i desproveïda d’ornaments, se serveix amb solvència dels recursos que necessita en cada moment, entre els quals destaca un incisiu sentit de l’humor. Podem agrupar-los també per temes: alguns són episodis històrics, des de l’arribada de Garibaldi a Palerm fins al desembarcament a l’illa dels alemanys i posteriorment dels nord-americans en el marc de la Segona Guerra Mundial.
També en dedica dos a la Guerra Civil espanyola, El miedo i El soldado Seis. En d’altres, Sciascia es vesteix de Josep Pla per exposar escenes costumistes, en què analitza la vida siciliana amb una mirada crítica de vegades incisiva, que es riu sense pietat de personatges ridículs com a Llegan los nuestros. D’altres en un to més afectuós, gairebé nostàlgic. També hi trobem diversos estils: alguns són gairebé assagístics, fotografies en moviment, i en d’altres els personatges prenen la paraula i els seus diàlegs ocupen diverses pàgines. Sciascia també ens mostra una vessant poètica com a El fuego en el mar, protagonitzada per un home peix, o un cert gust per l’absurd, com a La licenciatura, on quan es registra el fill cal triar-li, a més del nom, una llicenciatura universitària.
Efectivament, la protagonista d’Una comedia siciliana és l’illa italiana. Però al nom de Sicília s’hi associa, gairebé inconscientment, la màfia. Aquest tema apareix en diversos relats: l’autor ens la mostra en un estadi incipient a El silencio (1963), quan ens presenta els guies que acompanyen l’exèrcit garibaldià: «Su presencia era para ellos consigna de silencio. No era precisa una recomendación explícita: esos dos hombres negros difundían allà por donde pasaban, el silencio. Eran como invisibles, volvían invisible a todo aquel al que acopañaban y protegían”. Invisible però omnipresent i sempre silenciosa: “Nadie habíavisto nada: como si los garibaldinos recién salidos de Piana dei Greci se hubieran disuelto en el aire. Así es como a veces, en determinades circunstancias, los defectos de un pueblo se convierten en virtud.» Una comedia siciliana és una fantàstica manera d’aproximar-se a la narrativa de Sciascia abans d’encarar les novel·les com El cavaller i la mort, Portes obertes o Negro sobre negro.
