De tots els relats nadalencs, un dels clàssics per excel·lència és el que va escriure Charles Dickens. El seu Conte de Nadal ha inspirat obres de tota mena, tant en literatura i teatre com al cinema. La música no podia ser menys i aquest cap de setmana al Liceu s’ha pogut veure una adaptació per a públic familiar que ha estat tota una experiència plena de màgia i tendresa. La música és obra d’Albert Guinovart, una composició realment molt adient que s’ha pogut escoltar sota la batuta de Josep Vila i Jover dirigint l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Sobre l’escenari han posat la veu el Cor Infantil Amics de la Unió, la soprano Ana San Martín i el tenor Albert Mora.
El protagonista del relat de Dickens és Scrooge, un vell garrepa i esquerp que odia el Nadal i tot allò que té a veure amb aquestes festes, ja sigui la caritat, els bons desitjos o els sopars en família. Cada any demostra el mateix mal caràcter amb tothom que vol compartir amb ell el seu esperit nadalenc. Però aquesta vegada, Scrooge rep la visita del fantasma del seu soci, Marley, que l’avisa que si no canvia la seva manera de ser, quan mori es passarà l’eternitat carregant, com ell, pesades cadenes i lamentant no poder fer en la mort el que no va voler fer en vida. Per tal que Scrooge tingui l’oportunitat de rectificar, Marley li envia tres fantasmes que l’ajudaran a veure les coses amb uns altres ulls.
Aquests tres personatges tèrbols són el fantasma del passat, el del present i el del futur, que faran que Scrooge torni a viure episodis de la seva infància, vegi d’altres del present i s’anticipi al que li passarà en poc temps. Scrooge, és clar, s’espanta del que veu, però sobretot de com es veu ell mateix. El Nadal ha de ser un motiu per ser feliç i per compartir estones amb els éssers estimats, i això és el que vol transmetre el text que ha adaptat de forma molt efectiva David Pintó. Com deia, la música de Guinovart és molt adequada, el compositor ha sabut llegir els moments de misteri, els dramàtics i els de felicitat i proposa unes melodies i uns canvis de ritmes que reforcen el caràcter de cadascun d’aquests moments.
El gran èxit de l’espectacle és combinar la música i les veus (que fan una molt bona tasca) amb l’exhibició artística que fa Borja González amb la sorra. Un projector de grans dimensions va mostrant les seves creacions, de forma tal que el públic podia tenir la sensació d’estar veient una pel·lícula amb una esplèndida banda sonora. Va ser una vetllada molt emotiva i hipnòtica, un espectacle d’aquells que et fan començar el Nadal amb optimisme i alegria, que et fan creure en la màgia. La cita no va acabar amb el Conte de Nadal, ja que després es va presentar la peça coral Suite Nadalenca, formada per cinc nadales tradicionals compostes per a cor i orquestra que van fer cantar a tot el Liceu. En definitiva, un espectacle preciós.
