Dones amb coratge en un temps convuls

A 'Querida señora Bird' Pearce ens trasllada al Londres de la Segona Guerra Mundial on una noia somia amb ser corresponsal
Querida señora Bird', A. J. Pearce

Laura A. Baeza. Barcelona / @laurabaeza


Gran Bretanya el 1941 és un país ficat de ple en la Segona Guerra Mundial. Londres està sent assetjada dia i nit pels avions de la Luftwaffe de l’exèrcit nazi i la societat relega a les dones a determinades tasques i envoltada de clixés i tabús. Aquest és l’entorn en el qual li toca viure a Emmy, la protagonista de Querida señora Bird, el debut literari d’A. J. Pearce (Roca Editorial, amb traducció de Maria Enguix).

El llibre de l’autora britànica ens parla d’una jove que, en un país en guerra, vol ser reportera, i ens explica com arriba a treballar en una revista femenina de consells, on es deixarà portar pels seus ideals per trencar la suposada normalitat fins llavors establerta. Més enllà de ser una història que desborda ganes de progrés i d’enderrocar obstacles que paralitzen les dones, també és una narració que tracta de la fortalesa dels lligams basats en l’amor, l’amistat i la lleialtat, però tot plegat en el mateix espai on interactua la part més fosca de l’ésser humà, com són la destrucció i l’horror.

Aquest és un llibre que incideix fonamentalment en les dones que lluiten. Emmy, un personatge protagonista femení ingenu però ple de coratge per trencar límits està envoltat d’altres dones que planten cara a la vida a la seva manera: l’alegre Bunty, les noies que cada nit atenen les trucades sota les bombes a l’estació de bombers on col·labora Emmy, les dones que escriuen cartes a la senyora Bird buscant consell davant problemes quotidians de l’època…. D’altra banda, podríem parlar d’un altre personatge més tenebrós, la guerra, que està present durant to el llibre no només com a context, sinó que és palpable, és un element que intervé en la trama i en les relacions dels personatges.

Contràriament al que podria semblar pel títol i l’edició, en la historia de Pearce, a més de suavitat i dolçor, també hi ha amargor i tristesa, i en la barreja de les dues coses l’escriptora mostra gran destresa, ja que aconsegueix que la complexitat vagi augmentant conforme avança la narració. Tot i així, i el fet que inclogui un gran  gir argumental, a gran part del llibre es troben a faltar sorpreses i una mica més de tensió. Ara bé, el que sí és un encert és la manera de trencar la història amb d’altres a través de les cartes que les lectores envien a la revista La amiga de la mujer. No només perquè és un recurs que ha ajudat a donar dinamisme a la narració, sinó també perquè contribueixen a oferir un tast de la moral de l’època, de les qüestions quotidianes, de les preocupacions del dia a dia femení de l’època.

El resultat global és una història fàcil de llegir, plaent i en la qual ràpidament el lector connecta amb les vides narrades, un relat que anima i encoratja, tot i que algú hi pot trobar a faltar més profunditat i desenvolupament en determinants aspectes, moments i personatges, com és el cas del final o el personatge encarnat per Charles, el germanastre del senyor Collins. Amb tot, és una novel·la que val la pena llegir, sent aquest un nou títol que se suma al gènere de ficció històrica, dibuixant la Segona Guerra Mundial des de la perspectiva dels ciutadans que sacrifiquen el seu temps i fan callar les seves pors per ajudar a sostenir un país.

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES