Radamès condemna ‘Aida’

L’òpera de Verdi torna al Liceu amb els històrics decorats de Mestres Cabanes, però ni la producció ni els cantants convencen del tot

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

La part bona de tenir vuitanta minuts de pausa acumulada en una òpera és que pots aprofitar els descansos per fer amics i per anar comentant la jugada. Ahir al Liceu es feia una Aida històrica, perquè es recuperaven els decorats de Mestres Cabanes, unes pintures espectaculars, cuidades al detall, que ens traslladaven a l’Egipte dels faraons i als seus impressionants temples. Segurament aquests decorats celebren amb aquestes representacions la seva festa de jubilació, perquè no només estan bastant malmesos, sinó que l’òpera fa anys que aposta per altres camins, amb produccions més modernes. Només per això, ja val la pena anar al Liceu, perquè encara que aquestes decorats acabin exposats en algun museu, res no serà tan espectacular com veure’ls amb els personatges de l’òpera de Verdi en acció.

Ara bé,  la d’ahir no va ser una nit gaire lluïda al teatre de La Rambla i en els aplaudiments finals es podia notar la tensió en l’ambient, les cares de circumstància dels cantants eren per retratar-les. Només el sud-coreà Yonghoon Lee, en el rol de Radamès, semblava complagut amb els tímids i ofegats aplaudiments que va rebre, i això que va ser el pitjor de la vetllada. Ni tan sols Clémentine Margaine, que es va posar en la pell d’Amneris i que va ser la més celebrada de la nit, es va mostrar del tot relaxada amb els aplaudiments que va rebre. Expliquem-ho: el nivell general dels cantants no va ser altíssim. La soprano nord-americana Angela Meade va debutar al Liceu i també va debutar en el rol d’Aida, cosa aquesta darrera que per a uns implica un estímul i per a uns altres significa que el nostre teatre és una mena de laboratori de proves del qual es beneficien altres escenaris. Jo sóc dels que creuen que cal ser humils i agrair debuts en rols importants com el d’Aida.

Meade no va fer una actuació perfecta, va començar a mig gas, però va anar creixent, sentint-se còmoda al llarg de la representació, tot i alguna insuficiència, especialment en el tercer acte, i crec que, amb una mica més de rodatge, pot acabar sent una gran Aida. En general, vaig gaudir de la seva actuació, Meade té una bona veu, transmet molta dolçor i sap aprofitar bé els matisos del seu personatge. La llàstima és que la seva parella de ball, Radamès, va estar interpretat pel tenor Yonghoon Lee, qui té una força vocal descomunal, però és un tipus de cantant que fa de la seva força la seva única virtut. Dit d’una altra manera, Yonghoon Lee cridava massa, la seva veu s’imposava tota l’estona, però més per contundència que per estil i tècnica. En els duets amb Aida, les veus eren una delicada i l’altra destralera. En les pauses, tan útils per intercanviar sensacions, una part del públic, jo entre ell, era conscient que el bonic duet final no funcionaria, tot i que he de dir que me l’esperava pitjor del que va ser.

Clémentine Margaine va ser una gran Amneris, molt equilibrada durant els tres primers actes i espectacular en l’acte final, on el personatge té els seus millors moments de lluïment, mentre plora la condemna del seu estimat Radamès. Molt discreta l’actuació de Mariano Buccino en el paper del rey i ben resoltes les interpretacions de Franco Vassallo com a Amonasro i Kwangchul Youn en el rol del sacerdot Ramfis. Bona tasca del Cor del Gran Teatre del Liceu i magnífica direcció musical del valencià Gustavo Gimeno, qui ahir debutava al Liceu. De fet, cal agrair a Gimeno i a l’orquestra el seu bon nivell, en nits com les d’ahir, la música et salva el partit.

La direcció d’escena de Thomas Guthrie va ser estimulant en alguns moments, però en general no ajudava a fer d’aquesta Aida un espectacle del tot brillant. Potser és que l’escenari del Liceu quedava petit amb els grans decorats de Mestres Cabanes o potser és que Guthrie va voler deixar que les coreografies fossin l’únic element realment nou de la producció, però en alguns moments tenia la sensació que el que veia sobre l’escenari no era gaire -diguem-ho així- realista. Per cert, les coreografies d’Angelo Smimmo van funcionar molt bé. Vaig sortir del Liceu amb una sensació agredolça. Aquesta Aida té bons ingredients que la fan atractiva, però, en conjunt, tot plegat no convida a emportar-se una nit memorable.

 

__________

Aida / Giuseppe Verdi / Gran Teatre del Liceu / Orquestra Simfònica del Gran Teatre Liceu / Director d’orquestra: Gustavo Gimeno / Direcció d’escena: Thomas Guthrie / Direcció del Cor: Conxita Garcia / Intèrprets: Mariano Buccino, Kwangchul Youn, Yonghoon Lee, Clémentine Margaine, Angela Meade, Franco Vassallo, Josep Fadó, Berna Perles / 13 de gener del 2020 / www.liceubarcelona.cat

Categories
CLÀSSICAESCENAÒperaÒpera
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES